Saint Patrick's Day

La Trinity i la Lucy són les reines d’aquest cau que amb prou feines ocupa una barra. Fan allò tan passat de moda d’oferir bona teca i bon servei. I sense avisar prèviament, et disparen al cor als cinc minuts d’haver-te conegut amb una tapa d’albergínia que es desfà a la boca o uns tomàquets secs escandalosos. Cada cop que les brànquies se’t mouen un pèl, ja t’han servit una canya. Ofereixen una marca coneguda però la gràcia és la barreja que serveixen a mig camí entre els dos assortidors. S’hi veu una cervesa torrada, però és un misteri com el de la Santíssima Trinitat.

El Mosquito és la repera de l'exotisme. Elaboren cuina cantonesa excel·lent i, en especial, els famosos farcellets xinesos, els dim sum. En Giles, l'amo del restaurant, és un anglès que, després de viatjar durant anys per Àsia, va decidir obrir un restaurant xinès a Barcelona, evitant tots els tòpics. Per encara desviar-se més del lloc comú, té quatre assortidors de cervesa anglesa exquisida i, si no sou de canyes, ofereix més de setanta marques de cervesa artesana catalana i d'arreu del món. A més, pregunteu-li el que us passi pel cap, l'enciclopèdia de la birra la va escriure ell.

En sortireu mamats, us aviso. Crec que vaig comptar uns deu tiradors amb diferents marques de birra. Brutal. Els que volen fugir de les cerveseries massificades estan d’enhorabona, perquè aquesta és la cerveseria indie de Barcelona per antonomàsia. Ja ho sabeu... S’imposen els hitsunderground, les cerveses més trendy, les marques més cool, les barreges més atrevides. Vaig deixar-me aconsellar, i em va caure davant dels nassos una poció perversa d’ordi i sang del mateix Satanàs; es diu Mikkeller i us canviarà la vida. I si voleu trobar el camí de tornada a casa, acompanyeu la degustació amb alguns del exquisits platets que surten de la cuina: consell d’amic.

El blog dels del Morro Fi ja fa temps que està considerat una obra de referència per tots aquells que som partidaris d'un estómac feliç. D'exploradors de paradisos d'anxova i secallona han passat a muntar el seu propi oasi. En menys d'un quadrilàter de rajola, el Marcel serveix el vermut que sempre hagués volgut trobar en un bar. Les canyes del Marcel amaguen un secret que només podreu veure si esteu molt atents a les mans d'aquest home que ja es coneix com el Rimbaud de la canya. Dos dits de justícia poètica, és el que trobo en cada got.

Buaaa. Ploro només de pensar-hi. No necessiten publicitat perquè segurament tiren les millors canyes de Barcelona amb una cervesa que no tastareu enlloc més. Rossa, torrada o negra, l’elaboren especialment per a ells i només la família en coneix el secret. Amb força llúpol, la canya del Quimet recorda les cerveses trapenques. Per acompanyar aquesta excel·lent birra, l’especialitat de la casa són els montaditos d’anxova, moixama, salmó, i de qualsevol cosa bona. La mala notícia és que potser no trobeu lloc en els deu metres quadrats del local. Deu metres quadrats, he dit?

L'espai gastronòmic de Cervesa Moritz, en el que havia sigut l'antiga fàbrica, és tot un festival de beguda i menjar. En l'espai de cerveseria, amb la barra més llarga de la ciutat, hi podem prendre cervesa sense pasteuritzar, connectada directament del tirador al tanc d'una microcerveseria. I també hi podem menjar una amplíssima carta de tapes d'arreu del món, a càrrec de Jordi Vilà, on menjar alsacià i espanyol es donen la mà. També hi ha un bar de vins, i en breu s'hi obrirà una braseria d'influència francesa, a més d'un restaurant gastronòmic. En aquest espai rehabilitat integralment per Jean Nouvel, també es pot visitar la microcerveseria, però sobretot val la pena passejar-hi sense pressa i descobrir els detalls arquitectònics –murs vegetals, finestres periscòpiques– que fan de la Fàbrica Moritz un dels edificis públic més sorprenents de la ciutat.

Fa cara de pub irlandès però no hi té res a veure. Al Racó de Sants duen tatuat el cargol del baix cost a la nansa del coll. Les cerveses d'importació es combinen amb formatges exquisits o anxoves del Cantàbric. També s'hi poden menjar torrades i amanides i acompanyar-les amb el repertori de cerveses artesanes. La canya de barril és difícil de superar.

La canya del Bar Mut té unes dimensions mítiques ben merescudes. Un got d'ambre amb dos dits d'escuma que conserven el carbònic sense que s'escapin les bombolles. Delicioses, poden competir amb les cañes de qualsevol temple madrileny que podeu visitar. Ara bé, no només la birra els ha fet mereixedors de la categoria de nou clàssic: la seva teca és insuperable, delícies en petit format. El carpaccio d'ou amb gambes o les croquetes de botifarra negra l'han convertit en una barra de gurmets amants del bigoti blanc. 

La cervesa rossa de la casa, l'artesana Fort, feta especialment per a ells, és l'acompanyament ideal per a les seves saboroses tapes. Servides en aquelles copes de flauta, ideals per aquesta excel·lent pilsene, un no se'n cansaria mai de beure'n. Un clàssic de la Barceloneta on tiren la canya de forma excel·lent. Comproveu-ho!

Encara que no hi ha cap rètol que ho digui clar, no m'estranyaria que aquesta cerveseria de Gràcia fos una sucursal de l'Institut Pasteur. Aquí es poden arribar a tastar cerveses de menta, espècies, taronja i fins i tot, bolets! Per aconseguir aquestes proeses, també demanen l'ajuda dels clients perquè oferiu noves idees. Trobareu la campanya al Facebook. Cervesa de coco, d'espàrrecs... fins a on arriba la vostra imaginació?