Dolços transsexuals de Transsilvània

Assistents a la projecció de 'The Rocky Horror Picture Show' / SCOTT CHASSEROT

És la pel·lícula de culte més important de la història del cinema. Des de fa trenta anys, omple sales d’arreu del món amb un públic fidel que assisteix a les projeccions disfressat, carregat d’objectes i amb ganes de passar una bona estona. És The Rocky Horror Picture Show (a partir d’ara RHPS), un autèntic fenomen que l’any passat va ser escollit per un portal d’internet nord-americà especialitzat en cinema com la pel·lícula més gai de tota la història. A Barcelona, des del març de l’any passat, el club de fans d’aquest film organitza un cop al mes una projecció interactiva. Després de descansar durant el mes d’agost, dissabte tornen a la càrrega.  

El somni del Dr. Frank’n’Furter
Basat en un musical britànic, RHPS es va estrenar el 1975. Al principi, no va funcionar gaire bé, però va tenir una segona oportunitat quan es va començar a passar en sessions golfes. Un nou públic, especialment gai i adolescent, va saber veure el film amb uns altres ulls i el va començar a recomanar atret per la seva estètica glam i el seu atreviment. La història comença amb una parella de nens bé, Brad i Janet, que en una nit de tempesta acaben en un castell on són rebuts pel doctor Frank’n‘Furter, “un dolç transvestit de Transsexual, Transsilvània” que ha creat un ros musculós que té com a únic objectiu satisfer el seu desig sexual. A partir d’aquí, la pel·lícula (amb una Susan Sarandon joveníssima) és un deliri amb extraterrestres, cotilles, sabates d’agulla i molt maquillatge. Si hi afegim música animada amb coreografies divertides, el còctel és molt atractiu.  

“Som criatures de la nit”
El club de seguidors que existeix a Barcelona va néixer el 1996, el mateix any que se’n va estrenar una versió escènica al Teatre Arnau i es van fer projeccions regulars del film al Teatre de l’Eixample. L’any passat, deu anys després que es deixessin de fer aquestes emissions, el club es va tornar a reunir i van decidir organitzar noves projeccions puntuals. “Ens sentim transsilvans, som criatures de la nit i no podem deixar de moure’ns si escoltem el Time wrap”, expliquen.
La gràcia d’aquestes sessions és que totes són diferents. Per anar-hi, el més important són ganes de passar-s’ho bé i poc sentit del ridícul. Abans d’anar al cinema, us heu de preparar. Cal vestir-se per a l’ocasió (podeu imitar algun personatge), i també es necessari dur tota una sèrie d’objectes que us faran falta durant la projecció (un globus, arròs, un diari, una pistola d’aigua, confeti, paper de vàter, cartes i una llanterna). Si no voleu portar res de tot això, al cinema trobareu un equip de supervivència per un preu raonable. Un cop a la sala, us donaran la benvinguda i us preguntaran si sou verges. Un verge és algú que mai no ha vist RHPS al cine o amb participació. “Veure-la en vídeo o per la tele és masturbació”, diuen. Si sou verges, haureu d’estar preparats per superar alguna prova en què sobretot us caldrà bon humor. Després, per escalfar l’ambient, el club de fans acostuma a passar algun videoclip en versió karaoke (des d’una cançó de Parchís a una altra de David Hasselhoff). Un cop fet un jurament, estareu llestos per a l’experiència Rocky. Les sessions es fan el primer dissabte del mes en una petita sala amb capacitat per només 105 persones. Les entrades es poden començar a comprar una setmana abans de la sessió a les taquilles del cinema. No hi ha reserves i només es poden adquirir 5 entrades per persona. Un últim consell: deixeu la vergonya a casa i gaudireu com mai d’aquesta pel·lícula.