[image]
[title]La història de la lluita pels drets i llibertats és el conte de mai acabar: s’avança dues passes i se’n retrocedeix una. Mireu sinó la decisió de l’Alt Tribunal Europeu respecte la donació de sang i els homosexuals: fa esborronar. Afortunadament, hi ha gent arreu treballant constantment per defensar tot allò aconseguit i, a més a més, seguir endavant per assolir el grau de respecte i convivència envers la diferència que ens mereixem tots plegats.
Ludovic-Mohamed Zahed és una d’aquestes persones: un lluitador que no cedeix davant les adversitats. Neix a Algèria fa 37 anys i de petit ja el discriminen a col·legi per efeminat. Als 12 anys va a una mesquita, descobreix l’Alcorà i es fa d’una germandat salafista. Als 17 anys s’enamora d’un dels seus companys, és repudiat i abandona la fe. La família es trasllada a Marsella, Zahed es descontrola –festes, drogues, sexe– i agafa la sida.
Surt de l’armari amb la seva família, no sense conflictes i dificultats, i comença a estudiar psicologia i antropologia. Als 30 anys, en un viatge al Pakistan, comença a reflexionar sobre la seva vida i torna a la pregària, a llegir l’Alcorà i a practicar la fe. Llegeix els textos sagrats i no troba cap condemna explícita a l’homosexualitat –en canvi, sí que troba molts textos de poesia homoeròtica a la literatura clàssica àrab.
Decideix fundar la primera associació LGTB musulmana del país: “Mortificat de constatar que els joves adolescents homosexuals francesos se suïciden quinze vegades més que la resta, vam crear aquesta associació, per lluitar contra la islamofòbia, l’homofòbia, la transfòbia i per un Islam inclusiu i una laïcitat respectuosa. Avui dia som més 300 membres de tota mena: homes, dones, trans, musulmans o d’origen musulmà, que no volem que l’islam carregui el pes d’una homofòbia cultural sustentada sobre la ignorància i els prejudicis. Cada cop ens sol·liciten més per organitzar pregàries inclusives, funerals per transsexuals, matrimonis gais o heterosexuals...”. Reivindica “recuperar els principis essencials i humanistes de la tradició islàmica, abolir la representació dogmàtica, feixista i totalitària de l’Islam que sovint es fa per culpa d’interessos geopolítics i sempre ideològics”.
Fa tres anys, quan va morir una transsexual musulmana i ningú no la volia enterrar, Zahed va decidir obrir la primera mesquita inclusiva de París, un espai on la gent trobi un imam que els tracti amb dignitat, els enterri o els casi sense importar-li qui estimen. No es cansa d’explicar que els textos que s’utilitzen en contra la homosexualitat són apòcrifs i que pel que fa la suposada inferioritat de la dona, no s’ha d’oblidar que la primera de les dones sàvies i imam va ser Àïxa, la dona del Profeta. La tasca de Zahed és més que lloable: treballa per un món millor i s’hi deixa la pell.
