Marc Serena: un cronista enfadat

El periodista presenta un llibre on denuncia la situació de gais i lesbianes a l’Àfrica.

0

Comments

Add +

Està emprenyat. Marc Serena s'ha passat set mesos voltant per l'Àfrica parlant amb gais, lesbianes, bisexuals, transsexuals i intersexuals i ha tornat cabrejat. Se'n va anar el setembre del 2011 amb la intenció de creuar el continent de nord a sud i va tornar l'abril del 2012 amb 15 històries que retraten el que considera una de les agressions als drets humans més flagrants i silenciades del món. El resultat és Això no és africà! Del Caire a Ciutat del Cap a través dels amors prohibits (La Magrana), una potent crònica periodística que dóna veu a personatges desemparats en quinze països. El llibre es presenta el dilluns 18 a la Casa del Llibre a les 19 h.


"L'homosexualitat és perseguida en molts països africans, on la situació és especialment delicada i la violència creixent. Volia llegir sobre el tema i vaig veure que no hi havia cap llibre que en parlés fins ara. Només de forma antropològica i publicats en anglès, però no de manera periodística i actualitzada", ens explica. Davant d'aquest buit, vafer la motxilla i va començar la seva aventura. El resultat és un treball sobre el terreny, sense pressions, presses ni prejudicis. Es tracta del seu segon llibre de viatges. Al primer, La volta dels 25, va entrevistar 25 joves de 25 anys de 25 països. L'experiència va ser tan bona que va quedar amb ganes de més.


Per aquest nou repte, tenia clar que començaria per Egipte i que acabaria a Sud-àfrica. Els personatges els va anar buscant sobre el terreny, ajudant-se de diferents xarxes socials o pàgines de contactes gais. Al llibre hi ha històries molt diverses. Al Senegal coneixem un noi a qui el seu pare i el seu germà amenacen de matar-lo. A Kenya s'entrevista amb un gai albí, doblement rebutjat. A Tanzània viatja fins al pobled'una tribu, els kuria, on les dones es poden casar. "El principal argument contra les minories sexuals a l'Àfrica és que són una importación occidental. Però aleshores et trobes amb històries com la d'aquestes dones", apunta. El llibre alterna capítols amargs amb d'altres d'alegres. Tampoc no us penseu que us entraran ganes de tallar-vos les venes amb la lectura. Hi ha moltes històries de coratge, anècdotes divertides i gent que s'esforça a ser feliç. Podreu descobrir la llibertat i el respecte amb què es mouen algunes transsexuals al Cap Verd. En aquest país, Serena va poder visitar la cantant Cesária Évora, acompanyat d'un parell de transvestits, trenta-sis hores abans de la seva mort.


El resultat de tot el viatge, és decebedor. "Hi ha petites escletxes, però, en general, la situació empitjora i la comunitat internacional no hi fa res. M'agradaria que la gent es llegís el meu llibre i es preguntés: 'I ara què?, quin és el pas següent?'".


Els usuaris diuen

1 comments