Set pel·lícules que demostren que Lars von Trier no és el primer a convertir el sexe explícit en cinema de culte 'Nymphomaniac Vol. 2' ha arribat als cinemes, i com bé avançaven els crèdits finals de la primera part, l'espectacle és un tant escabrós. Hi ha molt de marro: 'bondage', sado, pederàstia i moltes parts impúdiques a la vista. Però, digueu-me, us sembla que això és pornografia? A nosaltres no. El que ha fet Von Trier forma part d'una llarga tradició d'obres mestres que han fet tremolar el pols als més puritans. Aquí un breu repàs de 7 moments essencials d'aquest gènere de llarg recorregut que any rere any ha tret el pitjor dels més moralistes. Avís: aquest article conté culs. L'ou o la japonesa El clítoris gutural de Linda Lovelace no va ser l’únic miracle anatòmic de la dècada dels 70. Al Japó, Nagisa Oshima va filmar 'L’imperi dels sentits', una tragèdia sexual amb sado selvàtic on un senyor amb idees de bomber va introduir un ou de corral recent escaldat per un forat de la seva dona que no m’atreveixo a anomenar, davant de càmera. La pobra, en veure desaparèixer tan delicioses menges úter amunt, es va ajupir entre sanglots i, fent força, va expulsar l’ou, com una gallina ponedora. Sexe a Nova York Això no té res a veure amb Sarah Jessica Parker. Ella ni tan sols es treia els sostenidors quan feia l’amor. Parlo de Joe Dallessandro i la seva titola, tot un referent dels anys de la Factory des que Paul Morrissey li va dedicar no una pel·lícula, sinó una trilogia, on
La Mostra Marrana, que se celebra del 20 al 22 de febrer a l'espai Hangar, no és una mostra de porno convencional. És un festival de cinema i art que s'ha consolidat com una referència imprescindible de tot allò que fa olor de sexe alternatiu i militant. Les pel·lícules seleccionades no pertanyen a l'àmbit 'mainstream' ni tampoc reprodueixen els codis tan limitats als quals ens té acostumats la pornografia, sinó que pretén mostrar la multiplicitat de les sexualitats i pràctiques i els motius pels quals han estat estigmatitzades.
Si no us hi podeu acostar o us fa vergonya, també podreu gaudir amb 'streaming' des de casa d'aquest peculiar i atrevit festival. Els diners, a més, no són excusa: el preu de la Mostra Marrana és la voluntat!
Més enllà de les pel·lícules, hi ha passis de curtmetratges, xerrades, tallers i exposicions. Aquí teniu les principals activitats dels tres dies.