1941. El año que retorna
Slavko Goldstein
Trad. Maja Drnda.
Cómplices Editorial.
568 pàg. 29,90 €
Goldstein ens parla d'una experiència ben palpable. Quan només és un noi de tretze anys, veu com els nacionalistes croats -una marca blanca del nazisme- fan desaparèixer el seu pare, un jueu compromès amb la cultura i amo d'una llibreria al poble de Karlovac. Després de l'arrest, la seva mare, el seu germà Danko i el mateix Slavko experimenten l'angoixa de veure com s'estreny el cercle. La persecució és cada cop menys subtil, més grollera. Més desesperant, menys comprensible. Hi ha alguns episodis colpidors -no deixo de pensar en la carta que el pare deixa caure del tren la nit que serà executat, sense saber si algú tindrà el valor de fer-la arribar a la seva família-, i els Goldstein fan un pas insospitat. S'enrolen en l'exèrcit de partisans que el general Tito vesteix amb uniformes que proporcionen els aliats anglesos, on serviran fins al final d'una guerra que acabarà amb una trampa. La del comunisme.
Per si aquesta experiència individual no fos prou incontestable, Goldstein amplia els seus records amb abundant documentació -testimonis que retroba al llarg de la vida, però també cartes, fotografies i informes-. Així, la seva vivència s'entrellaça amb d'altres. Empresaris covards, feixistes avariciosos, nois enganyats, valents sense rostre conegut, amants tràgics, veïns miserables... La seva vivència s'expandeix i ens mostra la dimensió exacta de l'horror iugoslau. Tota una lliçó. D'història, sens dubte, però sobretot de vida.