7 ianquis molt durs

Sembla un d'aquells indesitjables que es reunien a la carnisseria de Nova Jersey que regentava Tony Soprano, amb tant de múscul, samarreta imperi i cadena d'or. Diu que es va criar a la part xunga de Washington. Va ser guionista de l'equip de David Simon a 'The wire' i 'Treme'. Us recomanem que li llegiu 'Lo que fue', recent publicada per El Aleph.

És per culpa seva que quan alguns anem al Negroni passem de gintònics i white ladies, i ens demanem això, un gimlet, amb la cirereta ben emborratxada. Perquè Philip Marlowe els prenia com aigua. I més encara des del dia en què Humphrey Bogart el va encarnar a 'El somni etern' de Hawkes, amb Lauren Bacall de comparsa. Com es nota que Chandler era de Chicago. Dies enrere celebràvem els 125 anys del seu naixement. Ara us recomanem la traducció catalana que La Magrana ha tret del seu 'Adéu, nena'.

El seu pare, comerciant d'una companyia de midó, va patir un infart quan ell només tenia vuit anys, i va quedar sota la tutela del seu avi, un antic boxejador ultrareconegut, propietari d'un hotel d'Arkansas. No és estrany que, ja de gran, escrigués un llibre com 'El periodista esportiu'. Tampoc ho és que anys més tard observés tan de prop els tòpics nacionals americans en novel·les com 'Acció de Gràcies' o 'El dia de la independència'. Us garanteixo que amb la seva mordaç veu de moralista no us vindran ganes de cantar 'Barres i estrelles'. En tot cas, de seguir investigant en la seva obra. Nosaltres us proposem 'Flores en las grietas'.

Donald Ray Pollock es va criar a Knockemstiff, una antiga comunitat de la frontera entre Ohio i Virgínia Occidental que està a punt de declarar-se ciutat fantasma. És l'Erri de Luca del sud dels Estats Units. Als 17 anys va deixar l'institut per començar a treballant en una fàbrica de paper. I així fins al 2009, que va debutar com a escriptor amb una sèrie de relats sinistres que, com la seva ciutat d'origen, duia el nom de 'Knockemstiff'. A la seva primera novel·la, 'El dimoni a cada pas', hi ha psychokillers, conductors suïcides i predicadors dements. I jutges que han d'anar a aixecar cadàvers. I cadàvers que han de ser aixecats.

Aquest és de Califòrnia, tot i que un cop llicenciat va fugir per potes del nou continent i se'n va anar a viure a Escòcia. D'en Todd us recomanem 'Boston. Sonata para violín'. Tot comença el dia en què, passejant pel llac Walden, un tal senyor Fisher topa amb el fantasma de Henry David Thoreau i, en comptes d'ajudar-lo, el deixa al fons de les aigües gelades, demanant clemència entre el glaç. Es necessita ser macabre.

Wall Street és i serà la terra sagrada de totes les promeses del somni americà, on conviuen salvatges inversors, les carteres farcides de Park Avenue, 'brokers' entrenats com un falcó de caça i alguns més desgraciadets que van a tocar els testicles d'aquell toro de bronze que derrapa en un pas mort de Bowling Green perquè els doni prosperitat. En aquest context se situa 'Los privilegios', de Jonathan Dee, una novel·la que, igual que 'El padrí', comença amb un casament.

De la intimitat mòrbida de 'Les verges suïcides' fins a la saga familiar amb canvi de sexe inclòs a 'Middlesex'. Jeffrey Eugenides no s'atrevirà a fer-vos una cara nova, però a cada línia us deixarà blancs. Natural de Michigan, ens ha acostumat a unes trames àcides i provocatives, que a cada novel·la ens sorprenen desprevinguts. 'La trama matrimonial' és un bon exemple. Ha aparegut aquest any a Empúries, és delirantment postmoderna, i si la comenceu, creieu-me, no podreu parar.