Artistas sin obra

Jean-Yves Jouannais
Trad. Carlos Ollo Razquin
Acantilado.
155 pàg. 22 € Hi arribem atrets pel pròleg, on Vila-Matas admet que aquest llibre el va inspirar a 'Bartleby y compañía', i no podem evitar-ho: comencem a buscar les diferències. Ens enorgullim de conèixer els indispensables de la filosofia del No, com Bartleby, Duchamp o Teste, i dibuixem un somriure 'nerd' quan sabem que hem llegit autors sense obra, com Bazlen o l'esmunyedís Marboeuf. Però més enllà del joc enciclopèdic (un xic banal, oi?), entenem que la distància entre les dues propostes és la distància sovint imperceptible entre novel·la i assaig. Vila-Matas, com a noveŀlista, descriu una experiència subjectiva -la temptació de desaparèixer- a través d'un catàleg de renúncies literàries; Jouannais, en canvi, mostra diverses respostes a la paradoxa de l'art contemporani. El més interessant és que tots dos arriben a una mateixa conclusió. Els artistes sense obra ('aka' Bartleby) ens parlen de la ironia que impregna el nostre món i que, en contra del que haurien volgut els dandis, no és només elegant. És també desesperada.