El parèntesi més llarg

Tina Vallès

0

Comentaris

comments.add +

timeout.ratings :

<strong>Rating: </strong>4/5


EL PARÈNTESI MÉS LLARG
Proa
192 pàg. 17,90 €

Tina Vallès escriu mentre fotografia el que els mortals no advertim. Experimenta una realitat que, de tan pura, sembla mentida. Ulls d'òliba que fan d''El parèntesi més llarg' (Premi Mercè Rodoreda) una crida a tot el que resta suspès, fora de la ment, d'aspecte insubstancial, instants d'espera i assossec que incoen mutacions. Les urpes de Vallès ara són flaixos irònics ara anades a l'extrem. La dèria d'inventariar individus drena en la caricatura o en l'emoció lírica, però des d'una idèntica faŀlera per processar l'estètica del llenguatge. Rodoreda, Calvino, Calders, Henry James, Matute i Moravia: lectures païdes i fetes pulmó en aquests disset contes breus que ja no miren la vida de fora com a Un altre got d'absenta sinó l'apocalipsi de l'espera de la connexió a Internet, el neguit de no poder acabar la llista de la compra perquè s'hi suma una carta d'amor, l'espiral fatalista de l'espera del metro sense desfermar-se, el terror d'embogir amb els pardals, la necessitat d'omplir els silencis, la descoberta del propi subtext de Pinter, la maledicció per un clau perdut o el rubor per excitar-se en un sepeli. Vallès fa del parèntesi metàfora del no-temps, de l'espai de protecció, del dir ple, de la felicitat. Llistes per a tot: riem a pler i veiem com de primitius i alhora recargolats podem ser. L'estil de Vallès és rodoredià, té l'humor del Grup de Sabadell, monòlegs íntims, crítica als arquetips neuròtics del 21 (perfectament dibuixats), seducció lingüística que fusiona registres amb èxit ('Mali' és sublim.). I el mastegot al subjecte que ni es reconeix al mirall. Qui no té un all té una ceba, qui no té un trastorn té una síndrome: 'c'est la vie'.

Els usuaris diuen

0 comments