Dos amics de vint anys

Dos amics de vint anys
Sebastià Alzamora
Ed. Proa
215 pàg, 17,90 € 'Dos amics de vint anys', de Sebastià Alzamora, recrea lliurement l'amistat de joventut entre l'escriptor Salvador Espriu i el malaurat poeta mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel, mort de tuberculosi el 1938, als 24 anys. Alzamora imagina les últimes hores de vida del poeta al sanatori d'El Brull. Prenent el mateix Espriu com a narrador, la novel·la evoca els anys universitaris en què es van conèixer. L'autor els retrata com a dos estudiants aplicats, que comparteixen lectures i ambicions literàries. La Segona República impulsa la cultura i els joves inteŀlectuals albiren un futur de glòria. Acompanyats per dues atractives coŀlegues, viuen dies de vetllades poètiques i discussions sobre poesia francesa i cultura grecollatina.

El zenit de l'amistat dels quatre arriba durant un viatge en vaixell per la Mediterrània, finançat pel govern amb l'objectiu de formar la nova 'intelligentsia' del país. Alzamora inventa sense traves; supedita els fets biogràfics a l'evocació poètica per poder especular sobre una relació esguerrada per la malaltia i la mort. Aquest record imaginat avança sota una atmosfera fatalista saturada d'un lirisme nostàlgic (i de vegades feixuc). La veu narrativa subratlla un paraŀlelisme entre l'amistat dels joves i la cultura del país, totes dues segades per la guerra civil. La novel·la resulta una mica coixa perquè només apunta de passada les discrepàncies ideològiques entre l'home d'ordre Espriu i el revolucionari Roselló-Pòrcel; però els amants de les reminiscències líriques hi trobaran una sentida elegia als somnis frustrats.