Albert Forns escriu 'Albert Serra'

Quan Orson Welles rodava el seu acollonant 'F for Fake' faltaven deu anys exactes per al naixement d'Albert Forns. No sóc un virtuós del càlcul mental, ni molt menys, però aquesta resta tan senzilla com innecessària se'm va repetint una i altra vegada mentre el tal Forns fa soroll de succió amb els llavis enganxats a la vora d'una tassa de te. L'explicació no té cap misteri. Tot just m'he acabat de llegir 'Albert Serra (la novel·la, no el cineasta)', l'obra amb què en Forns va guanyar el Documenta a finals de novembre, i vinc amb un tema preparat: la mentida, la falsificació, l'engany. "No t'equivoquis, aquest llibre és molt veraç", contesta, amb una cara tan seriosa que fa por.

Sis mesos enrere en sabia ben poca cosa, de l'Albert, a banda que en l'indòmit univers de les xarxes socials es feia conèixer amb el sobrenom de Rirkrit Tiravanija, i que a l'avatar de Twitter hi tenia una mena de natura morta feta amb una ampolla de Mistol. Gràcies a 'Albert Serra', si més no, he tret una cosa en clar: Rirkrit Tiravanija és un artista real, que va néixer a Buenos Aires i es dedica a cuinar fideus compulsivament. "No sóc partidari de la suplantació d'identitats -diu en Forns-. El que passa és que la meva vida no és prou interessant, així que quan vull parlar de mi mateix m'amago darrere les esquenes d'algú important".

Algú com Albert Serra, director d''Honor de cavalleria', estrella de Canes 2008 i dandi ostentós i mal educat gairebé totes les estones del dia. La víctima ideal, vaja. "L'he triat a ell perquè em sembla un paio superinteressant: combina el localisme de Banyoles amb les obligacions que té ser el gran ambaixador de l'art català contemporani". A més, totes les seves camises estan carregades de farbalans. La imatge d'aquest individu, que mai no hem acabat d'esbrinar si surt d'una sastreria de Savile Row o del fons d'armari de Vincent Price, li va venir al cap un tòrrid dia d'estiu, en una platja de les Illes. "Sempre tinc grans pensaments en les hores mortes", engalta en Forns.

Una feliç coincidència: la novel·la ha sortit al mateix temps que el seu segon poemari, 'Ultracolors'. N'hi ha prou de mirar l'índex: tots els poemes tenen per títol un nom propi, des de Bruce Nauman fins a Sofia Coppola. "La idea era parlar de mi amb les paraules, imaginari i expressions d'aquestes personalitats -aclareix-, perquè no tinc nassos de fer-ho en primera persona". Sigui vers o prosa, el plantejament no canvia gaire: sempre es tracta de posar- se en la pell d'algú important. Mentre m'ho va explicant, jo em sento assetjat per una nova ocurrència: 'F for Forns'. No tinc clar que tot sigui tan veraç, però sobretot estic encantat amb aquest trist joc de paraules.

Albert Serra (la novel·la, no el cineasta)
Aibert Forns
Empúries
336 pàgines, 20 €