Entrevistem l'autor de 'La buena reputación' Gairebé tothom va saber de la seva existència amb 'Carreteras secundarias'. Jo no. Jo ho vaig fer diferent. A la tendra edat de nou anys em va caure a les mans un dels seus llibres juvenils, 'El viaje americano', curiosa barreja entre 'Mariquilla Terremoto' i una seqüència accelerada dels moments esteŀlars de l'enyorada Sarita Montiel, amb argument de fotonoveŀla italiana, ben regat tot amb generoses cullerades de passió i despit, que em va tenir setmanes amb la boca oberta. D'alguna manera inexplicable això em fa sentir com si estigués davant d'un vell conegut. Coses de nens. Potser per això, pel 'crush' infantil, m'he vist obligat a anar seguint-li la pista mentre ell es consolidava com una de les veus fonamentals de la crònica del franquisme. Fins ara, fins a 'La buena reputación', la seva última narració familiar, eco llunyà de Dientes de leche, que per a més inri està situada en un destí tan exòtic com Melilla. "Sembla que qualsevol cosa que passi a Melilla guanya en intensitat -rebla De Pisón-. És molt menys anodí que Albacete o Logronyo". És cert, Melilla té pinta d'escenari privilegiat, el lloc idoni per a una història d'amor mediterrani tipus 'Aquel hombre de Tánger', cap a l'est. Però encara hi havia més. Fa 500 anys que Isabel la Catòlica va ordenar l'expulsió dels jueus de la península. Des d'aleshores, la presència de la cultura hebrea en la demografia ibèrica ha estat tirant a residual, exceptuant el nord d'Àfrica, qu
Clar i català: Mike Mignola (Berkeley, 1960) és, amb el permís de Neil Gaiman, el gran autor de còmic fantàstic dels darrers vint anys. Ara bé, el mèrit de Mignola és doble: a Hellboy, el seu mascaró de proa, Mignola fusiona els mites celtes de Yeats amb l'horror victorià, Lovecraft, i aires de novel·la negra. Però sobretot ha fet el petit miracle de triomfar a l'engròs amb un estil de dibuix fosc i molt poc efectista, on l'horror esclata discretament, més evocat pel que dibuixen les ombres que no pas pel detallisme del degoteig de sang als ullals. Alta cultura popular!
Coincidint amb la nova edició del Saló del Còmic, Mignola publica a Espanya Hellboy en el Infierno (Norma). Tota una fita: Mignola es torna a fer càrrec del guió i del dibuix per primer cop d'ençà el 2005 i, de retruc, celebra els vint anys del personatge.
L'artista insegur
La primera pregunta és òbvia: ¿per què gairebé deu anys sense portar el pes del dibuix? "Tenia molts problemes de confiança pel que fa a les meves capacitats d'escriptura i dibuix", respon des de Califòrnia. ¿De veritat? ¿Algú que entre el 1995 i el 2011 ha guanyat dotze premis Eisner -l'Oscar del còmic-, tenia inseguretats? "Tirava pàgines i les reescrivia contínuament, em mossegava la cua. Calia fer un pas enrere. Era l'època en què s'estaven fent els films de Hellboy i necessitava que les coses es calmessin", explica.
Un dels punts forts de Hellboy -en origen un bebè dimoni que va aparèixer durant la Segona Guerra Mundial i va ser criat per una agència del govern dels EUA- era el seu ancoratge en la realitat a base d'humor negre i un cert costumisme. La nova sèrie passa tota a l'infern. ¿No és perillós, desarrelar-lo de la quotidianitat? Per Mignola, "és un repte molt més gran del que m'havia semblat. Perquè calia dibuixar un món des de zero".
Un fet que, paradoxalment, li va retornar la llibertat i la confiança en el seu propi dibuix. Si una cosa preocupa l'autor, és la coherència a llarg termini: "No es podia tornar a una situació realista, sobretot per tot pel que ha passat el personatge. Com per exemple establir que era l'hereu legítim d'Anglaterra. Quan fas això, no pots tornar enrere i dir-li: 'seràs un paio normal un altre cop'".
Ah, la matèria de Bretanya. El que fa únic Hellboy és la seva mescla de malenconia cèltica, folklore d'arreu del món, emotivitat i horror pulp. ¿El tenia imaginat així des d'un principi? "Només sabia que seria un lloc on posaria comprimit tot allò que m'agrada", afirma Mignola. De fet, ni de petit va passar mai una època d'adoració dels superherois: "Per dibuixar, sempre m'he inspirat més en la literatura que no pas en els còmics".
Hellboy en el Infierno
Mike Mignola
Norma Editorial
123 pàg. 18 €