Ian McEwan, el nou John LeCarré

No coneixia Ian McEwan, però just fa un any, en aquest mateix sofà, vaig passar una estona molt agradable amb la seva dona, Annalena McAfee. Em va parlar dels calçotets de John Updike i, com que vam riure, jo vaig aprofitar per fer-li alguna pregunta de biaix sobre el seu senyor marit. Ara, la sortida d''Operació caramel' l'ha portat a Barcelona. Així que aquest cop, si ho vol, es podrà defensar.

Mentre llegia 'Operació caramel', no podia deixar de pensar en 'Expiació'. Per què?
Són dues noveŀles sobre l'engany, plenes de trampes, en què em dedico a guanyar-me la vostra desconfiança.

Passa el 1972, el moment en què vas aturar la trama a 'Chesil Beach'.
Quan miro enrere sempre tinc la sensació que moltes de les coses que atribuïm als 60 van passar aquell any. Ho pensava l'altre dia, llegint la notícia de la mort de Lou Reed, i em va donar per rememorar. És una època de confusió general.

Ideal per a una novel·la d'espies, oi?
En aquells temps la CIA va dilapidar molts dòlars per promoure la cultura occidental. Bé, en realitat això va començar a passar l'any 45, quan es van finançar alguns dels millors llibres d'Orwell, com 'Rebel·lió a la granja' i '1984'. Però a principis dels 70 es pagaven grans exposicions i festivals de teatre i de música i altres coses que a tu et deuen d'agradar com a mi, pel fet de mostrar i demostrar.

"Em dic Serena Frome, que rima amb 'plume'". El llibre comença amb aquest acudit.
El primer que escric, quan escric una novel·la, és un dels capítols del mig. Un hàbit absurd, com qualsevol altre. En aquest cas, va ser la visita de Serena Frome a Tom Haley, on ell li diu a ella que el seu cognom rima amb plume. Just després d'això, se'm va acudir la brometa inicial. És una picada d'ullet amb el lector.

Però no l'única. És estrany, la novel·la té detalls estrictament autobiogràfics.
Certament. Per exemple, hi apareixen uns relats del meu primer llibre, 'In between the sheets'. Reescrits, esclar, i readaptats per al cas.

O com això que els teus amics hi facin cameos.
Mai no ho havia fet, això dels cameos. I no sé ben bé per què m'ha donat per aquí. Suposo que el que em passa és que porto 45 anys escrivint, des que en tenia 20, i m'han vingut ganes de passar-me revista a mi mateix. El llibre està dedicat al meu amic Christopher Hitchens, que va morir fa dos anys. També hi surten Tom Maschler, que va ser el meu primer mentor, i Ian Hamilton, a qui li dec tot el que sóc. I en Martin, esclar.

Martin Amis. És curiós, perquè ell també ha parlat del propagandisme roig.
Tots nosaltres vam sortir marcats per un llibre que en el seu moment va resultar molt influent: 'The god that failed', escrit per diferents exmilitants comunistes. Es va publicar a Gran Bretanya. Ens interessava molt la perspectiva d'Arthur Koestler, que va participar en el somni soviètic fins que va descobrir com les gastava, que es va desencantar. En això, en Martin i jo ens assemblem.

Per què una història d'espies, just després d'un llibre sobre el canvi climàtic com 'Solar'?
Després de cada novel·la entro en un estat vegetatiu que dura setmanes. És quan viatjo, llegeixo i menjo bé. Vaig començar a llegir coses sobre els aliats després de la guerra, i mica en mica va anar creixent.

I McEwan es va convertir en John LeCarré.
De fet el vaig anar a veure, en LeCarré, per fer-li preguntes, i em va explicar un munt d'anècdotes. El fet és que nosaltres, els britànics, tenim una gran tradició de novel·la d'espies. Des de John Buchan i els 'Trenta-nou esglaons'. Són llibres que, en el seu dia, van fer que els nostres pares i avis, després d'haver donat suport a la 'intelligentsia', comencessin a sospitar del que tenien a sobre.

T'has divertit?
Molt. Fent una novel·la de gènere et sents com si et prenguessis unes vacances. Però això no significa que sigui pitjor, ni molt menys. Mira en Will Boyd, que està escrivint l'última entrega de James Bond.

Just fa un any, aquí mateix, vaig entrevistar la teva dona.
De debò? Quina gràcia! Ara està amb la seva primera novel·la després de 'L'exclusiva'. Però no interferim gaire en la feina de l'altre, perquè ens sembla contraproduent. Tenim sort de viure en una casa gran, al camp. Cadascú té el seu estudi, un en una punta, l'altra a l'altra. Només ens llegim de vacances.

OPERACIÓ CARAMEL
Anagrama-Empúries
333 pàg. 19,90 €