Jamás me verá nadie en un ring

Jamás me verá nadie en un ring
Julià Guillamon
Editorial Comanegra
284 pàg. 24 €

Pedro Roca sembla un personatge d'Eduardo Mendoza. Pes pesant a la Barcelona dels anys 20 i 30, es va fer popular a la ciutat per la seva ineptitud al ring. Tenia una bona arrencada però no aguantava més d'un assalt; era brutalitat sense tècnica. Segons les cròniques, el públic s'ho passava d'allò més bé contemplant com Roca rebia pallisses. El seu sobrenom de combat era una burla sagnant: l'Uzcudun de Gràcia, en referència al campió basc que va arribar a disputar el títol mundial dels pesos pesants al Madison Square Garden.

Roca va acabar ben sonat, però a la seva manera no va rendir-se. Va reconvertir-se en escriptor de noveŀles matusseres sobre la seva vida. Les venia ell mateix als cafès i en treia prou per pagar el lloguer. 80 anys després d'aquells dies de glòria delirant, el periodista Julià Guillamon reconstrueix la trajectòria de Roca a 'Jamás me verá nadie en un ring', barreja de reportatge, assaig i dietari personal (es ven acompanyat amb una reedició de la primera novel·la de Roca).

Guillamon busseja en la premsa de l'època, consulta testimonis i evoca records familiars. Firma així una crònica deliciosa que rescata la tradició pugilística de la ciutat (el combat d'Uzcudun amb el colós italià Primo Carnera a Montjuïc va reunir 90.000 espectadors) i alhora retrata Roca, boxejador i literat, com una mena de Cravan sense estil, antiheroi de la ciutat dels prodigis