[image]
[title]LA SOLEDAD DEL CORREDOR DE FONDO
Alan Sillitoe
Trad. Mercedes Cebrián
Impedimenta
256 pàg. 19,95 €
Fa uns anys els Pulp advertien al tema 'Common people' contra qualsevol glamurització de les classes treballadores. Cantaven allò de: "Mai no entendràs què se sent vivint la teva vida sense sentit ni control". Molt abans, però, als anys 50, un jove rebel de classe obrera ja va revelar la grisor de la vida d'extraradi a les ciutats del nord d'Anglaterra. Aquell jove era Alan Sillitoe (1928-2010), insigne 'angry young man' i autor del cèlebre llibre de contes 'La soledad del corredor de fondo', que ara publica Impedimenta. El relat més conegut és el del títol, que narra la peripècia d'un delinqüent juvenil, internat en un reformatori, que troba en l'atletisme de llarga distància una vàlvula de descompressió mental. La narració és una llarga introspecció, escrita a ritme de trotada, sobre l'anhel d'insubordinació. Però a la resta de relats n'hi ha de més subtils en el retrat de la frustració suburbial. Sillitoe projecta una mirada impenitent sobre la incapacitat de vèncer la soledat ('El cuadro del barco de pesca'), les dramàtiques conseqüències de la incomunicació conjugal ('El partido') i les solucions per sobreposar-se al fatalisme del no future ('Una tarde de sábado'). Però tampoc no defuig la nostàlgia quan, ja consagrat com a home de lletres, fa una ullada enrera i recorda la infància al carrer als anys 30, entre amistats delictives ('El arca de Noé') i guerres de bandes ('Declive y ocaso de Frankie Buller'). Sillitoe descriu un món llunyà, però la rebel·lia i el malestar que destil·len els seus contes no semblen tan desapareguts com ens agradaria creure.
