Leopardi

Leopardi
Pietro Citati
Trad. Juan Díaz de Atauri
Acantilado
527 pàg. 25 € Té molta raó l'assagista Pietro Citati ('Kafka') quan diu que Leopardi fa vertigen. En la biografia que ha dedicat al poeta i pensador de Recanati ho deixa ben clar. Leopardi, una de les veus més vigoroses de la literatura europea i precursor del nihilisme, va viure una existència descomunal, sacsejada entre una terrible malaltia i una força creativa incontenible. Leopardi patia una tuberculosi òssia que li va causar geps a l'esquena i al pit, vivia sotmès a la depressió i estava gairebé cec. D'origen aristocràtic i posseïdor d'una cultura colossal, va viure idiŀlis amb escriptors, dones de l'alta societat i joves inteŀlectuals, sense consumar-ne cap. Això no obstant, al llarg dels seus 38 anys de vida i patiments, mai no va deixar d'escriure. Conreava la poesia i el pensament, que podien confluir en un instant de fulgor iŀlimitat, com al poema 'L'Infinito', o estendre's en les agudes divagacions del 'Zibaldone', un diari personal on barrejava història, filosofia, crítica i aforismes. Amb una escriptura elegant i un profund coneixement del vastíssim corpus leopardià, Citati combina magistralment la semblança amb la interpretació dels textos. Així aconsegueix destiŀlar l'essència contradictòria de Leopardi: iŀlustrat i romàntic, sistemàtic i fragmentari, esgotat i insatisfet. Citati dóna les claus per entendre com Leopardi va poder extreure tanta bellesa escrivint sobre el tedi, el neguit, la desesperança i el no-res.