Voleu recórrer Barcelona i sentir-vos com un personatge de novel·la? Només ens heu de seguir pels bars, carrers i places que han estat escenari de les ficcions dels autors més diversos: de Ruiz Zafón a Hans Christian Andersen Els escenaris literaris de Barcelona Bar Pastís Al capdavall de la Rambla ja no hi ha mariners tatuats i esblanqueïts, però persisteixen les prostitutes i les seves misèries. Trepitjant els talons del detectiu més negre de la literatura espanyola, en Pepe Carvalho, anem a parar a un dels últims bars bohemis de Barcelona. En Carvalho decideix ofegar les penes amb absenta, però aquí la beguda tradicional és el Pastís. La música, igual que el líquid anisat, acostuma a ser francesa. TATUAJEManuel Vázquez MontalbánJosé Batlló editor, 1974. Planeta també va treure una edició del llibre al 2004. El Paral·lel Amb Rafael Tasis recorrem els baixos fons del Paral·lel, on les actrius de varietats són víctimes de misteriosos assassinats. És la Barcelona dels 60, en què les bombetes de colors il·luminen les entrades dels music halls i els rètols anuncien l’última estrena. Una part encara sobreviu, com les xemeneies de la fàbrica de l’Electricitat; però l’altra, com el Molino, que durant anys va ser considerat el Montmartre de Barcelona, fa temps que va tancar les portes. UN CRIM AL PARALELORafael TasisEdicions Tres i Quatre, 2005. Catedral de Barcelona Aquesta és la ruta del desig i del deliri. Els dos personatges de la novel·la de Qui
'La ciudad de los prodigios'', 'El año del diluvio', 'El misterio de la cripta embrujada', 'El enredo de la bolsa o la vida'... Eduardo Mendoza és un dels escriptors més importants de Barcelona. Per això, i coincidint amb la publicació del Time Out 300 la setmana vinent, hem decidit entrevistar-lo. Bé, de fet hem decidit que sigueu vosaltres mateixos els que li feu preguntes, totes les que vulgueu. Només caldrà que feu servir el hashtag #MendozaTimeOut o ens envieu les preguntes mitjançant el nostre Facebook i podreu participar en aquesta entrevista col·lectiva.
Ajudeu-nos a fer més gran el número 300 i entrevisteu Eduardo Mendoza!