[image]
[title]L'any 97, Santiago Lorenzo vivia en un setè amb vistes al passeig Imperial de Madrid que queia a trossos, i no tenia un duro. Acabava d'endeutar-se fins a les celles per tirar endavant amb 'Mamá es boba', la seva primera pel·lícula, i l'únic que tenia a mà per tapar les goteres del sostre era una ingent quantitat d'abonarés. "Passava un moment horrorós, de drama econòmic sideral -clama-. Vaig estar temptat de llançar-me pel balcó i acabar amb tot". En comptes d'això va començar un guió que mai no es va rodar. "Com veus, la llista dels meus fracassos és llarga". Però aquest no va ser tan estrepitós: si més no, va inspirar la seva novel·la debut, 'Los millones'. Uns mesos després de 'Los huerfanitos', els de Blackie l'han reeditat.
Jordi Costa va dir una vegada que Santiago Lorenzo és un d'aquells homes capaços d'aixecar una catedral amb allò que un altre ha llençat a les escombraries. "Bé, potser una catedral no -es nota com per dins li puja una sufocació-. Però em mola molt fer maquetes. Fins i tot vaig tenir llogat un estudi amb un soci, a la zona més truculenta de Madrid, d'aquelles de putes a vint euros. Érem una mena d'empresa". D'acord amb la seva sort, van fer fallida. No és sorprenent que tingui debilitat pels 'losers' de gamma baixa. És el cas del Francisco García de 'Los millones', un paio més pobre que una rata que guanya la primitiva però, com que no té DNI, no la pot anar a cobrar. I el premi són 203 milions de les antigues peles!
Però Santiago Lorenzo no creu en la sort. Com a mínim, no en la del joc. "En la vida he vist res més trist que les cues que a mitjans de novembre començaven a formar-se a l'administració de loteria Doña Manolita, quan tenia seu a la Gran Via -engalta-. Em semblava demencial". Parlant de la deessa fortuna, hem dit que el tal Francisco és terrorista? Dels GRAPO, el més anecdòtic dels grups armats que es va formar a la Transició. "Jo no en sé gairebé res, dels GRAPO -es disculpa-. Van tenir una rellevància mínima en la història. És per això que, obviant la part violenta, m'hi sento tan identificat". No esperàvem menys.
Va ser un any difícil, el 97. A banda de rebentar-li les butxaques, l'odissea de 'Mamá es boba' no va caure bé a tothom. "El primer article que en vaig llegir en un diari m'acusava de ser un 'gilipolles' i un desgraciat mental -recorda-. Ara ja no m'afecta, però en aquell moment va ser com quan tens tretze anys i et diuen que no te la casquis". La seva carrera de cineasta es va acabar amb la segona pel·lícula, 'Un buen día lo puede tener cualquiera', però li van quedar un munt d'idees que encara poden tenir sortida. "Són les meves espinetes -diu-. Si alguna em fa molt de mal, ho tinc clar, la converteixo en una nova novel·la i punt". Així és com, per fi, aquest pobre fracassat ha trobat el camí de l'èxit.
LOS MILLONES
Blackie Books
203 pàg. 21 €
