Soy yo, Édichka

Soy yo, Édichka
Éduard Limónov
Trad. Ana Guelbenzu
Marbot edicions
330 pàg. 19,90 €

En un dels llibres més celebrats del curs passat, 'Limónov', Emmanuel Carrère feia el retrat del poeta rus que donava títol al llibre. Tot i que algun EAR (escriptor altament respectat) va carregar contra la fascinació que el francès confessava sentir envers el "nostre bàrbar" -vegeu l'article de Julian Barnes a 'The Guardian'-, la veritat és que molts la vam compartir, aquesta fascinació. I de fet, ens moríem de ganes de llegir els llibres que havia escrit aquell estrany individu. Algú que podríem definir com a bàrbar, però també com a poeta; com a punk, però com a dandi; com a feixista, però com a místic... Contradictori, en fi, però autèntic.

A la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona -tres hurres per a les nostres biblioteques!-, s'hi poden trobar els dos llibres que es van publicar en castellà als anys 90 -'Historia de un servidor' i 'Historia de un granuja'-, i que es van rebre com un testimoni estrambòtic de l'altre costat del teló d'acer. La lectura d'aquests dos llibres és la introducció perfecta al tema inesgotable de l'escriptura de Limónov i un aperitiu al llibre-emblema que ara arriba a les llibreries sota el segell de Marbot Ediciones. 'Soy yo, Édichka' es va publicar per primera vegada l'any 1980 a França -amb l'impagable títol d''El poeta rus prefereix els negrassos'- i ens explica la seva vida a Nova York després de decidir exiliar-se de l'URSS, que implicava la pèrdua de la nacionalitat.

No hi ha cap episodi essencial que no coneguin els lectors de la novel·la de Carrère -un poeta exiliat, pobresa extrema, amor desencantat, sexe i odi sense límits...-. Però esclar, no llegim en Limónov per saber què li ha passat, sinó per sentir com ens ho explica. I en aquest art, no hi ha ningú com el poeta rus, que és capaç d'esprémer cada instant, i explicar-lo sense complexos, aliè a nocions com la vergonya o el sentit comú. Llegeixin aquest autoretrat: "A veces me emborracho hasta perder el conocimiento, busco aventuras en barrios siniestros, tengo un traje blanco brillante y caro, un sistema nervioso delicado, y me estremezco al oír vuestras risotadas uterinas en los cines". Édichka en estat pur!