T'hi sé

T'hi sé
Enric Casasses
1984 Poesia
144 pàg. 15 € Casasses escriu versos plens, prenyats. Sonors però no buits: la poesia popular és la font primera. Com l'amor, la base de 'T'hi sé', un llibre de versos que no ho semblen i d'altres que ho són. La inspiració viu al cervell, baixa pel braç i surt pels dits: "El poeta no fingeix dolor,/la dolor si de cas se la inventa". Si 'Calç' respirava el vers vinyolià i 'D'equivocar-se així' perfeia Max Jacob, 'T'hi sé' és la "barreja de ganes amb games/apetit i esperit", una aliatge de Paganini, rock i country, i dels lleials avantguardistes i trobadors. A l''Oda I', Horaci demana a Apol·lo no portar una vellesa maldestra ni mancada de cítara.

Casasses no té edat; encapçala el llibre amb un dibuix seu i una rúbrica en llatí: la cítara que no falti! Respostes que pregunten i hores que fan metamorfosis. La pintura i la música atonal són la troballa de terrenys nous, d'escales juganeres, de llenguatges de foc: "Dibuixant un minut/dura molt més que escrivint". A tocar del mot del món, només l'amor, creixent minvant, és fet d'encenalls, com l'univers, com el llapis.

Poemes al progrés i als mesos de l'any, a la 'wilde side', al no ser-hi. Poemes a tu, al poema, al poble del costat del del costat, a les equacions de segon grau. Versos que es fan cançó. Odes a l'escurçallàpits i a la finestra. A la lluna i al follar, a l'ema i al patiment: "Penso, ergo miolo". L'amor no podia ser dit? Casasses el diu: "seré/de tan /meravellat/de no/ser-hi sol/de saber-t'hi". No tothom coneix els "migdies de la bellesa" ni ha vist les "humitats feréstegues" que brillen al sotabosc. Pocs diferencien la tristesa, el dolor i la pena. I ningú com ell et sap dir que "ets calenta/com el ritme/dels batecs/als polsos/del nadó".