Un mundo común

Un mundo común
Marina Garcés
Ed. Bellaterra
154 pàg. 12 € Els darrers 25 anys el capitalisme s'ha desbocat: després de privatitzar l'economia, ara devora la política i si no l'aturem ens acabarà desposseint de les nostres pròpies vides. Pretén que tot sigui privat i res públic, tot negoci i tothom esclau d'un mercat amoral i despersonalitzat: pretén aconseguir que no tinguem res en comú. Ve de lluny, aquesta expropiació del que és nostre: la base de l'estat modern és el contracte individu-societat, un contracte que garanteix el dret a la seguretat i a la propietat individuals però no estableix cap vincle entre aquests individus, no construeix cap nosaltres, cap món comú que ens permeti viure plenament com a persones i no al servei del lliure mercat. Des que a finals del segle passat els símptomes d'aquesta malura global van fer-se més i més palesos, la gent ha despertat progressivament del somni de l'apatia postmoderna, manifestant-se i revoltant-se primer de manera espontània i ara cada cop més organitzada i completa. Des de l'ortodòxia neoliberal es denunciava la manca de discurs d'aquestes iniciatives mal anomenades "antisistema". Doncs dues tasses: la Marina Garcés, filòsofa activista membre del col·lectiu de pensament Espai en blanc (espaienblanc.net) ha escrit un llibre que és una pedra de toc, un clàssic instantani que ens ajuda a repensar-nos des del compromís radical amb un món comú. Amb una claredat admirable, desenvolupa la idea que existir és obrir-se al món, posar-hi el cos, deixar-se afectar i tocar pels altres. Assumint això podrem afirmar amb ella: "Aquesta vida, que no és meva, és la meva".