L'assassina

Els qui escolliu aquest llibre com a lectura d’estiu haureu triat un bombó. Però atenció, que és un bombó enverinat. Un d’aquells que mosseguem amb entusiasme abans de saber que porten licor a dins. I què dic, licor? Verí, i del més letal. Aquesta història us farà por. En aparença, sou davant d’una novel·leta, escrita el 1903, de poc més de cent pàgines, que transcorre a l’illa grega de Skíathos, entre oliveres, vinyes, les roques i el mar. Però aneu alerta, ànimes sensibles, perquè el que hi succeeix us encongirà el cor: aquesta és la història de la Khadula, una vella que, en el tomb d’una nit i un dia, esdevé una assassina de nenes sense compassió. Les compadeix, les escanya, fuig muntanya amunt, n’ofega un parell dins d’un pou i torna a fugir. I no n’expliquem el final, però és que tampoc no té cap mena d’importància. El que us arrossegarà sense remei, i el que només entendreu si llegiu el llibre, és la sensació d’angoixa que transmet, i també la vivesa del retrat de la protagonista, que us quedarà gravada a la memòria com un dels personatges més salvatges que hàgiu tingut el gust de conèixer mai. No el podreu llegir sense imaginar-vos un sol de justícia caient a plom sobre el cap i sobre la consciència de la vella Khadula, que mata nenes perquè perd el món de vista, o perquè té un rampell, però també i sobretot per salvar-les d’una vida de misèria com la que ha tingut ella.
No podreu sinó notar com una mà se us aferra al voltant del coll mentre llegiu les barbaritats que comet la vella remeiera, però al mateix temps no podreu evitar que creixi la vostra compassió per ella. El seu vagar us recordarà el d’una ànima en pena, sense rumb i sense consol, però és que el fat –i això bé que ho saben els grecs– és més implacable que el soroll de les cigales a l’estiu. Aneu amb compte que L’assassina no us atrapi!  –Marina Espasa