El Maig del 68 explicat a Nicolas Sarkozy

Fa quaranta anys del Maig del 68 francès. Ja sé que ara direu: Ui! Jo d’això no me’n recordo, era massa jove –típica excusa– però tant si ho recordeu com si no probablement el que sí que sabeu és que aquella revolta – inicialment dels estudiants– va marcar el futur d’una generació. Ara podeu saber-ne més perquè el filòsof André Gluksmann, antic militant maoista i activista d’aquell Maig del 68, i el seu fill periodista i realitzador Raphaël –que no hi va ser, al 68– han escrit a quatre mans El Maig del 68 explicat a Nicolas Sarkozy (Mina). I per què creuen que cal explicar-ho específicament –en sentit figurat– a l’actual president de la República? Doncs fonamentalment per dues raons.

Campanya per Sarkozy
Primera, perquè André Gluksmann va deixar garratibats tots els francesos quan va decidir fer campanya per Sarkozy assegurant que era l’únic candidat no conservador quue pretenia la presidència de la República. I segona: perquè Nicolas Sarkozy, en un míting a Bercy l’abril del 2007, pocs dies abans de guanyar els comicis, va exigir en veu alta i amb la vehemència que el caracteritza que s’acabés amb la herència del 68 perquè era l’origen de tots els mals de la França d’avui. Et voilà! Ja ho tenim. Els Gluksmann han considerat molt oportú explicar al president, i de passada a tots nosaltres, la vigència dels principis que van inspirar aquella revolta que pretenia acabar amb el conservadorisme. Una revolta que, diuen els Gluksmann, va fracasar perquè França continua sent un país molt conservador però que alhora sense el Maig del 68 avui l’aprofundiment democràtic no seria el que és, ni França tindria l’esperit antitotalitari que té, ni s’haurien trencat molts tabús, molta tradició de la França del gaullisme , ni... Nicolas Sarkozy seria president.

Per als Gluksmann, el Maig del 68 ha fet possible, entre altres coses, una presidència amb Sarkozy “i la seva esposa Cécilia, una parella de desarrelats absoluts, originaris de la meitat dels països d’Europa i doblement divorciats”. No són els hereus del gran Charles de Gaulle. Sarko és un president ‘mestís’ que trenca amb el decòrum republicà. –Natàlia Ramon