Cristian Segura, l'incordi de la zona alta

Aquest home de casa bona presenta la seva segona novel·la, 'Ciment armat'

0

Comentaris

comments.add +


Cristian Segura és l'únic soci del Real Club de Polo capaç de deixar-se veure en públic amb un rajot de pasta de dents blanca incrustat al jersei. Coses del paper. Coneix de primera mà la foguera de les vanitats que crema a la zona alta, les misèries dels que mouen la pela en aquesta ciutat, però va fet un cromo igual que un delator de narcotraficants de barriada. Un error estratègic: és un incordi que passaria desapercebut al Baltimore de 'The wire', però no entre els feus de la classe benestant. Qualsevol dia d'aquests algun peix gros li enviarà el seu sicari perquè li trenqui les cames. "M'és igual, no tinc fills –respon–. Només una xicota, i és molt espavilada. Si em pelen sabrà tirar endavant". Ja ho diuen que l'Upper Diagonal no té res a envejar a Las Vegas.

Hem quedat per parlar de la seva segona novel·la, Ciment armat, sòrdid retrat d'un tauró immobiliari que després d'establir dominis a la Vall de Ruda s'amaga a Tailàndia de les amenaces dels seus creditors. "No cal que te'n vagis a València ni a Pozuelo de Alarcón per trobar-te una trama especulativa –m'explica en Cristian–. Hi ha molt d'euro català pel món". El seu geni del frau i l'estafa és Tino Casanovas, un piranya dels negocis i fidel de l'Opus a mitja jornada que va començar a afilar el seu esperit de saquejador robant les postres als nens de l'escola. "Jo me n'he creuat molts com ell... Pensa que vaig estudiar a La Salle Bonanova!".

Abans de venir s'ha pres dos whiskies. O això diu. Es demana una cervesa per fer-los baixar. Ja podem començar a parlar de sexe. Al llibre abunda, i en les seves pitjors versions: parafílies escatològiques, preservatius farcits de gel i pràctiques necròfiles on hi ha implicada la plana diplomàtica de Bangkok. "Gairebé tot el que explico és cert –confessa–. Sé del cas d'un cònsol espanyol que ha fet experiments estranys amb cadàvers. Evidentment, no et diré qui és". Tant li fa que algun dels homenatjats es doni per al·ludit? "En realitat sóc un covard –assegura–. Si fos valent de debò hauria fet una crònica periodística, no una ficció".

Ens falta parlar del narrador, un psiquiatra poc destre que sotmet un suïcida potencial a la pressió d'una tarda de dissabte a Ikea. Amb fatals resultats, com era d'esperar. "Això és una venjança particular –diu, mig desmenjat–. Abans a la mínima acabaves en mans d'un capellà exorcista. Ara t'envien a aquesta mena de guru dels nous temps. Ho sé perquè porto quatre anys en tractament". No omet cap informació personal. Qüestió de temperament. Abans de marxar m'ensenya que va amb un anorac Moncler cordat amb un imperdible i que porta sabates ortopèdiques. "I el dentífric és Sensodine", afegeix, com si el nom de la marca fos prou coartada per espolsar-se sospites innecessàries.


CIMENT ARMAT
Columna. 265 pàg. 19,50 €

Els usuaris diuen

0 comments