Atenció als nous llibres il·lustrats!

Sospitosos milionaris com Jay Gatsby, flappers embolicades en el fum de les cigarretes com Daisy Buchanan, i una Nova York enfeinada en el seu babèlic ascens cap al regne dels cels. Fa poc els de Sexto Piso em van donar una alegria publicant els dibuixos pòstums de Baudelaire. I ara em surten amb una edició il·lustrada de la novel·la de Fitzgerald. Una delícia.

Nova proesa dels de Blackie Books. Sou en una estació de metro. De fons, el ridícul “està totalment prohibit baixar a la zona de vies”. I, merda!, hi ha un mòbil dringant als rails. Què feu? Si desobeïu les proscripcions, passeu a la pàgina 105. Si deixeu que el telèfon mori aixafat, a la 158. Coincideixo amb Miqui Otero: el 5 de gener és el més semblant al Desembarcament de Normandia que s’hagi vist. Utilitzeu un espremedor de Philippe Starck o un dels xinos, el suc de taronja us farà sempre el mateix gust. Però no m’obligueu a dir quin prefereixo. I més ara, que amb l’ocurrent catàleg de disseny de Coco Books m’he fet tot un erudit en el tema. Sabíeu que Starck va crear la patent mentre menjava pop ruixat amb llimona? Cultura general, camarades. Colin Meloy, lletrista i cantant dels Decemberists, té un fill de gairebé set anys, un gran estímul per a l’atrofiada inventiva adulta. A en Colin la paternitat ja li fa efecte. A mitjans del 2011 va debutar com a escriptor per a nens amb aquesta novel·la. La seva dona, Carson Ellis, que des dels orígens de la banda s’havia encarregat de les qüestions artístiques, la va il·lustrar. I ara Alfaguara la publica en castellà. Molts diuen que està destinada a convertir-se en un clàssic de la literatura infantil. De petit hauria matat per un monocle com el de l’home del New Yorker. Sí, vaig ser un nen molt esnob. Ara em conformaria amb un tros de la seva perspicàcia inesgotable, de l’enginy dels pares fundadors com Alan Dunn o Leonard Dove, perpetuat per Lee Lorenz i William Hamilton i tants altres. Libros del Asteroide ha tret una tria de les millors vinyetes sobre el món de les finances que han aparegut en aquesta històrica publicació, des del febrer del 1925 fins a l’actualitat. Ja pensava en la mariscada de Cap d’Any quan m’he assabentat que el Totpoderós té forma de llagostí. Decebedores i amargues revelacions com aquesta són les que surten dels aforismes del Cuento desordenado de Fernando Santiago. No crec que sigui capaç de passar les festes sense sucar un crustaci en maionesa, però aniré amb molt de compte ara que sé que lo bon Déu va de vermell i du bigotis. De tota manera, miraré de tenir a mà un Alka-Seltzer per si me l’empasso sense voler. La història d’un avi que va ser atacat per un ós salvatge que per poc li arrenca les cames. No, en realitat el tema són les peripècies de la seva néta, però no us puc estalviar una petita menció a la bèstia enfilada dalt de la cadira de rodes de la pàgina 77, obra de Carmen Segovia. Ella ha il·lustrat la primera novel·la de Borja Duñó, editada per Morsa: un còctel de volcans, safates de sashimi, Jim Botó i un viatge astral que ni el petit Nemo. Ves que no us ennuegueu!