Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Lligar amb lesbianes
© Iván Moreno

Lligar a Barcelona: noia busca noia

Guia lèsbica per lligar a Barcelona, els millors llocs conèixer noies lesbianes, locals imprescindibles i altres trucs per aconseguir els millors resultats

Escrit per
Time Out Barcelona Editors
Publicitat

Cal obrir els ulls: la visibilitat és una de les lluites més vives i candents de la comunitat lèsbica. I això no només es manifesta en la cultura o en els mitjans de comunicació, sinó que afecta directament el seu dia a dia, la seva vida social. On poden lligar, avui, les dones que desitgen altres dones? On poden anar a fer una copa o un mos sabent que són en un lloc amic? On poden anar a moure l'esquelet? On conèixer gent nova?

Gràcia i Sant Gervasi han deixat de ser el feu de les lesbianes, com ho havien estat temps enrere. El Gaixample va tenir la seva època daurada, però últimament la bandera dels colors de l’arc de sant Martí s’ha agermanat amb l’estendard de la diversitat del barri del Raval. L’ambient ja no és sinònim de gueto i s’ha descentralitzat. 

Ara bé, en una ciutat tan oberta com Barcelona és fàcil que us surtin lesbianes de sota les pedres. A la facultat, a la feina, a la botiga del barri o al vostre carrer, hi podeu trobar una coincidència de mirades. Així que només es tracta d’activar la intuïció i deixar-vos portar. Al capdavall, fer cas de les complicitats és el que més funciona.

Aplica't

Ara bé, si la natura no t'ha dotat d'un bon sensor intuïtiu, si sortir de festa no és el teu fort, o si avui no tens ganes de moure't del sofà, sempre pots entrar a les aplicacions de cites MagLes MatchWapa i Tinder i descobriràs que el catàleg és divers i ric. Hi ha opcions per a tots els gustos i les edats. I, a més, ben a prop d'on ets. Ah! I no descartis endur-te alguna sorpresa si t'hi trobes algú que no t'esperaves. Siguin benvingudes les sorpreses!

A sopar!

Las Fernández
  • Restaurants
  • Espanyola
  • El Raval
  • preu 2 de 4

Aquestes tres germanes del Bierzo han celebrat sis anys de vida al cor del Raval amb una proposta que combina el producte de la seva terra amb aires vermells, acolorits, de pel·lícula d'Almodóvar. Tots els plats es comparteixen. No és gaire gran i compta amb fans incondicionals, així que cal reservar amb suficient antelació.

  • 4 de 5 estrelles
  • Bars i pubs
  • Bars de tapes
  • El Poble-sec

23 d’abril del 1983. Al plató de TVE, quatre noies apareixen cantant una cançó que trasbalsaria tot Espanya. Eren les Vulpes i el tema, 'Me gusta ser una zorra'. 34 anys després, amb el mateix esperit combatiu, va obrir La Raposa, que vol dir guilla, o zorra en castellà. Sota el rètol de bar vegà i una llibreria feminista trobareu un local lluminós i viu. El projecte és potent: fruit de l’amistat i l’entusiasme activista de tres veïnes del barri, l’arquitecta Alba, la cuinera Momo i la dissenyadora Natalia, La Raposa neix com a espai polivalent de trobada i cooperativa de treball per fomentar una altra cultura de barri, perquè el Poble-sec està sent arrasat per la moda de la tapa ràpida del turista de pas. Els puntals del projecte són el bar vegetarià (croquetes, braves, amanides, cremes, curris i pastes a preus populars), amb aliments de km 0 i ecològics abastits per cooperatives agroalimentàries; la llibreria especialitzada en feminisme i transfeminisme, literatura infantil, fanzins, cuina vegetariana i antiespecista; i els tallers de pa, conserves d’aliments, d’hort urbà o d’autoedició bàsica, sempre impartits o coordinats per dones, lesbianes o trans.

Publicitat
  • 4 de 5 estrelles
  • Restaurants
  • Cuina internacional
  • El Raval
  • preu 1 de 4

La Berta, en Sergi i la Jordina fa anys que tenen negocis petitons i aprofitadíssims al Raval i treballen plegats per cultivar un nou model de relació establiments-barri, basat en la xarxa, la sostenibilitat i l’atenció als veïns. Que hagin unit esforços per obrir La Monroe, el bar de la Filmoteca, és molt bona notícia, perquè la gestionen amb el mateix amor i coneixement del territori que els seus propis locals. En entrar-hi ja es nota: en un espai enorme i diàfan, tot finestrals, han aconseguit traslladar aquella calidesa i ambient familiar del Lupita, Las Fernández o el Pódame. Les llambordes de la plaça són el terra del local, té una gran terrassa amb gàbies d’ocells per fer-hi créixer l’heura i tauletes d’alumini lacades de verd piscina i roig corall. L’interiorista Antonio Iglesias ha fet una feina magnífica: ha iŀluminat l’espai amb llums fets amb oueres reciclades i bombetes de gran filament i ha disposat llargues taules de fusta per compartir amb esquelet de bastida –diu que per retre homenatge a En construcción, del Guerín, que es va rodar allà–. La Monroe és tot terreny: hi pots esmorzar, picar tapes –l’ensalada russa és boníssima i els embotits són de Ponts!–, fer un menú a bon preu, beure tes, còctels, menjar entrepans i amanides, sopar un cebiche o un secret ibèric. T’hi pots gastar quatre rals i fer un cafè i un fabulós pastís casolà o sopar per 25 € i quedar com un senyor. A La Monroe hi ha germanor i fa de bon passar-hi el dia. 

Vinga, la penúltima

Carita Bonita
  • Gai i lèsbic

Situat al cor del Gaixample, aquest és un punt estratègic per començar o acabar la nit. Entre còctels de tot tipus podreu conèixer noies de totes les edats i nacionalitats perquè la filosofia del local és fer de punt de trobada de la comunitat lesbiana a Barcelona on tothom és benvingut. Distribuït en tres plantes, disposa de zona de taules o espais més tranquils per conversar i de la zona Bunker, una minidiscoteca per poder ballar a cop dels èxits del moment.

Madame Jasmine
  • Música
  • El Raval

Quan va néixer, al bell mig d’una vorera llardosa del Barri Xino de finals del XIX, els primers que la van agafar en braços van quedar meravellats de l’olor que feia la seva pell: de gessamí. Embriagava a tothom amb aquest perfum sobrenatural. No és estrany que es dediqués a viure dels seus encants amb el sobrenom de Madame Jasmine. Amant d’anarquistes, mestressa de bordells i fumadors d’opi, Madame Jasmine era l’esperit del Barri Xino. Esplèndida i tràgica. Per això, quan el 2005 uns pakistanesos es van traspassar un bareto de mala mort a la rambla del Raval, en Patrice i en Rashid no van dubtar a reformar-lo de cap a peus i dedicar-lo a ella. Fins fa dos mesos feien els millors entrepans de Barcelona, però se’n van cansar, i van decidir convertir la petita cuina en un puticlub, un reservat en miniatura empaperat de pell de zebra i ple de detalls retro, com la resta del bar: cartells pop retocats, entapissats exòtics i una il·luminació tènue que difumina rostres i permet el grapeig al so de Bambino, Rocío Jurado, Mary Schneider, Carmen de Mairena...  Madame Jasmine té ànima de meublé atrotinat i d’amor clandestí. 

Publicitat
  • 4 de 5 estrelles
  • Bars i pubs
  • El Raval
  • preu 1 de 4

De mica en mica, però en un lapse relativament curt, el carrer Carretes s'està convertint en un microclima de locals amb personalitat pròpia. Als alegres gitanos cantaires de l'Assamblea Evangèlica, el taperisme de barri del Makinavaja, l'opció més noctàmbula del Lempika i la fantàstica gastronomia del Bierzo de Las Fernández, hem de donar la benvinguda a La Casa de la Pradera, un bar que arriba per consolidar l'heterogènia moguda carretera i hi afegeix una bona dosi de frescor i entusiasme 'queer'. Els seus propietaris (dos gallecs, en Dani i la Maria, i una catalanomarroquina, la Sanna) fa quatre mesos que van obrir amb la intenció d'incrementar la magra oferta de bars familiars que ofereixin tapeta de franc amb cada consumició. També fan sopars de grup per encàrrec i d'aquí poc volen obrir terrasseta a la plaça de l'Hort de la Bomba. La clientela és variada: hi ha mariques i bollos, hi ha moderns i gent del barri, passavolants, guiris i l'ambient és distès i divertit. Tiren bé les canyes. Les nits de divendres i dissabte hi ha DJ i els capvespres fan bingos i playbacks "perquè la gent rigui". A la barra tenen quatre perruques de colors que la gent va demanant a mesura que s'engaten: causen furor. Més endavant volen ampliar la secció "complements" perquè la gent es disfressi i la festa agafi proporcions carnestoltesques. La Casa de la Pradera és un bar queer familiar i de barri, i aquest és un model que estaria bé que quallés.

Party hard

Stupenda

Stupenda

Ja fa més de quinze anys que la discoteca lèsbica del grup Arena acull el primer dijous del mes la festa Stupenda, adreçada especialment a noies i amics. Sempre hi ha regals inesperats, missatges per lligar discretament amb la que més t’agrada, stripteases femenins pujadets de to i moltes sorpreses.

Girlicious

Girlicious

Cansades d'homonormativitat i que de totes les lletres LGBTI es doni més protagonisme a la G? El grup Matinée, promotor del Circuit, us proposa aquesta festa que és la germana noia del festival. Hi han passat noms com la DJ Cuki D'Light o Bulma Beat i sol estar ple de sorpreses: hi han fet festes de blanc, Bollywood, edicions d'estiu i d'hivern...

Publicitat
Melon Party

Melon Party

Ben arrelada a la ciutat, la Melon és l'opció ideal si el que busqueu és una festa temàtica. Amb hits, sorpreses i sortejos, les noies de la Melon n'han muntat de molt grosses: per Halloween, de lleopardes, inspirades en el món del circ, festes pijama... Amb el bo i millor de les DJs locals i nacionals. 

Maricas

Maricas

La festa Maricas, nascuda l'any 2018, existeix per a deixar ben clar que el techno i l’escena LGBTIQ es porten millor que mai. Amb una visió molt oberta i queer, hi han passat DJs com ISAbella, Titia, Carlos Valdés o Rubia Bollera.

Publicitat
Fúria Queer

Fúria Queer

Fúria Queer és la versió més marica del Sidecar. En plena Plaça Reial, aquesta festa estretament vinculada pel grup Las Bajas Pasiones (és fàcil trobar-los fent-hi qualsevol actuació!) ofereix un espai lliure de sexisme, racisme o d'altres actituds anti-persona. Amb sessions de DJs i grups que abracen l'especte 'electro-rap-queer', Fúria Queer és la festa de tots aquells que pensen que la identitat pot ser una barreja perfecta entre festa i lluita.

Las Vírgenes

Las Vírgenes

Nascuda l'any 2019, aquesta festa s'emmiralla en els saraus de ciutats com Londres, Milà o Nova York on música, moda i art convergeixen en un tot, sempre en un espai lliure de prejudicis i amb un caràcter ben queer. Han passat per espais com Les Enfants o la sala Upload i els reconeixereu per la seva estètica iconoclasta i kitsch.

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat