Els millors canelons de Barcelona

Els plats de Gaig a Casa –casa de menjars per emportar que va obrir el xef, fusionada amb el restaurant– tenen “la mateixa matèria primera, el mateix rostit que et puguis menjar al restaurant gastronòmic”, diu Gaig. 

I sublima els canelons a un nivell estratosfèric: un rostit amb vedella de Girona, porc ral d’Avinyó i foie de l’Empordà, embolcallat amb pasta fresca casolana i amarats en suau beixamel de tòfona. El sabor és tant concret com rotund; i són tan deliciosos que val la pena menjar-los calents però sense gratinar. Aquest Nadal surten a 6'20 euros la peça, si és que opteu per emportar-vos-els a casa. 

Després de 80 anys de feina, la família Ros Cabot va haver de tancar Casa Agustí el 2020, un mes abans de la pandèmia. De fet, el 2010 ja veien el  bec dels voltors dels fons d’inversió i van comprar Ca l’Estevet, una casa de menjars oberta el 1890 al Raval.

Un dels plats estrella de Ca l'Estevet són els canelons, translació directa al Raval dels canelons de Casa Agustí (car el cuiner, en Dani Aznar, es va passar anys fent-los a Casa Agustí). Són una meravella casolana: el gratinat fi i saborós, la pasta al punt, la carn ben trinxada, la beixamel abundant però no invasiva. Per Sant Esteve, mitja Barcelona demana aquests canelons.  

Can Culleretes és el segon restaurant més antic d'Espanya i el primer de Catalunya. Va obrir el 1786, o sigui que ja podeu comptar. La família Agut-Manubens, en Siscu Agut i la Sussi Manubens, cuiners de Súria, van assumir el negoci el 1958 després de treballar a l'Agut. Des d'aleshores, el restaurant ha estat dins de la mateixa família, i actualment el regenten les seves filles: aquí hi treballen nets i parelles.

Menjar aquí és sentir el pes de la història i gaudir de receptes que en cent anys no s'han tocat. Com per exemple, els seus famosos canelons de Sant Esteve, que tenen en la versió tradicional –amb el rostit de pollastre i vedella, i generosa beixamel i gratinat– i els seus clàssics també de brandada de bacallà amb espinacs, panes i pinyons. Vegetarians 'avant la lettre'.  

Poca broma amb l'oferta del Somni: el xef Miguel Muñoz ajunta creativitat juganera i estàndards d'alta cuina. I demostra que el sentit de l'humor no està renyit amb l'execució de plats molt seriosos. Tota la carta de Somni està formada per canelons! Per una banda, n'hi ha uns quants de concepte clàssic i gurmet: com uns de rostit d’ànec i pasta a l'ou, amb beixamel de foie i encenalls de parmesà.

Però també un tub cruixent de patates braves i allioli! O un arròs sec de sípia 'canelonitzat' per l'embolcall d'un finíssim carpaccio de gamba fresca. I per descomptat, per postres també hi ha delicadeses cilíndriques: què me'n dieu d'un braç de gitano de nata, amb fruita seca i xocolata desfeta?

Ada Parellada porta la cassola a la sang, i així ho manifesta al seu restaurant. A Semproniana practica una cuina catalana amb un toc creatiu i amb respecte pel producte de proximitat. Al migdia, un menú de mercat a preu raonable i amb el receptari més tradicional: des d’un conill amb xocolata fins a un capipota amb cigrons.

I per Nadal han preparat diversos menús on, per descomptat, hi trobareu canelons. En aquesta ocasió, uns canelons de ceps amb pernil ibèric i beixamel fumada, que podeu demanar tant per menjar in situ com per emportar. I el dia de Sant Esteve hi haurà els clàssics canelons de rostit, només faltaria. 

Obert el 2018 per la xef Carlota Clavé, La Gormanda és un punt important a Barcelona en la reinterpretació de la tradició. Clavé –formada a Hoffman i que va estar al capdavant de les cuines d'Alba Granados i Alba París– ha optat per fugir dels tòpics i les combinacions d'ingredients òbvies. No hi trobareu tonyina i alvocat, però sí 'gyoza' amb carn d'olla o unes cocotxes de bacallà al pil-pil amb calçots, dos plats que parlen molt de la seva visió de la cuina catalana contemporània. 

D'un àpat aquí en podeu esperar un producte de temporada superlatiu i una minuciositat extrema, tant en la concepció del plat com en l'emplatat. I la concepció de creativitat de la Carlota no passa per les bogeries estètiques –tot i que hi ha plats molt bonics– ni pel fum, sinó per la coherència en la combinació de cuines i sabors. Un bon exemple és el caneló de xai amb espècies Ras el Hanout i formatge fresc Elvira García, artesana avilesa, encreuament de sabors que alegren el clàssic català (tot i que a la foto veieu un caneló d'ànec amb tòfona, que potser s'apareix per Sant Esteve). 

Si encara sou d’aquells que quan us parlen de restaurants vegetarians, arrufeu el nas, és perquè no heu trepitjat el Teresa Carles. El seu caneló és una demostració inapel·lable que perquè alguna cosa sigui saborosa i contundent, no cal que hi hagi carn pel mig. 'Oju al datu': un caneló XXL de gírgoles, xampinyons, xiitake i beixamel trufada és el caneló resident.

Els barcelonins potser no en fem gaire cas, però el 7 Portes és un dels restaurants més antics de Barcelona i, encara ara, és un dels llocs de referència pel que fa a bona cuina tradicional de la nostra ciutat. A l’hora d’escollir quin plat és el més representatiu d’aquesta casa, afloren els dubtes: n’hi ha tant per triar! Els canelons trufats de festa major es barallen amb els arrossos per veure quina és la recepta de més èxit d’aquest establiment. 

El seu nom és un baluard de la cuina tradicional catalana ben entesa i amb 'savoir faire'. L’experiència ho és tot, diuen, i en el cas de Fermí Puig es tradueix en marca de qualitat, respecte per les receptes clàssiques i precisió en les coccions i els gustos. Puig eleva a alta categoria plats com un capipota amb samfaina, un rostit, uns calamars amb cigrons i una escudella amb galets i pilota. I per descomptat, els seus sumptuosos canelons de rostit no són una excepció. Els trobareu en un menú de migdia i de nit que ret homenatge a les fondes i els sopars de duro. 

Hi ha coses que fan festa, la primera és una ampolla de cava i la segona, un plat de canelons. Si sortim de treballar pansits i amb ganes d’afecte, la solució ens l’ofereixen a Cal Boter. Hi ha un caliu en aquest restaurant a l’hora dels migdies que només hi trobareu a faltar una mare recriminant-vos com aneu vestits. Els canelons són boníssims, amb un punt picant, i sobretot surten molt bé de preu. I entre els suggeriments del dia poden aparèixer canelons de peus de rostit i d'espinacs... Però també de cua de bou i de peus de porc! 

Un plat com el caneló mereix l'existència de Crossandra (Muntaner 337), una botiga-obrador especialitzada i temàtica en l'assumpte. Van obrir a Barcelona el 2020, però no són nouvinguts: des de fa 40 anys que la casa mare de Vic es dedica a la laboriosa artesania del caneló. A més dels canelons tradicionals de carn, n'hi trobareu d'ànec amb ceba caramel·litzada, de marisc, de pollastre amb albergínia, de bacallà amb panses i pinyons, bolets, verdures variades, espinacs amb mozzarella, i així fins a 9 varietats de farcits, la majoria acabats amb una salsa beixamel suau i cremosa. I tenen una nova proposta: el 10, un caneló de botifarra de Vic i trompetes negres amb beixamel aromatitzada de tòfona. Podeu fer la vostra comanda online i us quedeu tan amples!