Especial 20-N: Els restaurants i bars on Franco no posaria els peus
Una selecció de 20 establiments que per diferents motius no haurien agradat al dictador (i que a nosaltres ens encanten)
De dia és un bar de barri. De nit, es transforma en un restaurant on les 'drags' són les protagonistes. A la propietària, la voluminosa Divine, la reconeixereu pel seu aspecte i per la seva forma de parlar. Llenguda és poc.
També t'agradarà
Recorregut pels bars llibertaris de Barcelona Si trobeu que Barcelona va camí de convertir-se en un parc temàtic –si és que no ho és ja– i n'esteu farts d'alienants macroespais d'ocio nocturn capitalistes, dissenyats per a buidar-vos les butxaques, aquesta és la vostra llista: un recorregut pels bars més llibertaris i anarcos de Barcelona, on abunda la cervesa barata, l'art arriscat i la gent que aposta per l'amor lliure, que de ben segur voldran compartir amb volsatres. Les revolucions comencen a la barra. Bars llibertaris, associatius i combatius! 23 Robadors Entra una puta força col·locada a quarts de nou del vespre. El bar, desert. Vol anar al lavabo. “És a dalt, puja, puja!” li diu en Joan amb el seu somriure resplendent. En Joan, un humanista amb un cor com una casa de pagès, és un dels tres socis de Robadors 23. El local és l’excasa d’un altre dels socis, l’August, un metge dandi amb fal·lera pel jazz. El tercer és l’Albert, flamenquista acèrrim, i la família la completen en Yussuf, la Fadwa i l’Alí, el nostre Freddy Mercury pakistanès particular. El carrer d’en Robadors és tot allò que defineix el barri xino: cadires a la fresca, xivarri i batusses, putes, camells i corredisses, insults i afalacs desmesurats... Tot al màxim, res de mitges tintes. No t’hi avorreixes. En aquest caos de vegades violent i a punt de desaparèixer –sembla que finalment la nova seu de la Filmoteca obrirà aquest desembre– Robadors 23 s’alça com un oasi on tothom hi pot entrar i dir la seva, o
De copes per la Barcelona oculta Peret deia que Barcelona és poderosa. Sí, però nosaltres afegim que té un poder freak que fa caure de culs. A vegades entrar a fer una copa en un bar és com caure en una dimensió paral·lela o un conte de terror: follets, boscos, bars ocultistes, confessionaris sadomaso... Qualsevol cop de mà en la lluita contra l'avorriment s'agraeix. Deu bars 'friquis' amb pedigrí Avesta Una col·lecció de papallones dissecades repartida per diferents punts del local. Bitllets de diferents nacionalitats penjant com pernils de Jabugo darrere la barra. Objectes polsegosos que semblen trets de l’atrezzo de Los otros. Banderes sueques. Quadres amb una simbologia estranya que sembla persa. El bar Avesta és un dels màxims exponents de l’estil rústic campi qui pugui que defineix les tasques de culte del Gòtic més ombrívol. En aquesta caverna construïda en forma de laberint asimètric, els materials hi conviuen celebrant una lletjor que atrapa el visitant. Fusta envellida, pedra pintada de blanc i rajola antiga es fusionen en un interiorisme sense DO. La conjura obligatòria en aquest espai, un cop acomodades les natges a les cadires fetes amb troncs de llenya, és provar la llet de pantera –la millor del barri– o l’absenta. També disposen d’una llista molt decent de cerveses i, si vols, fins i tot preparen una aigua de València ideal per tornar a casa reptant. Aquest lloc és la repera. Als altaveus, Ana Belén deixa pas a Joaquín Sabina en el que juraria que és un greate
Farts de menjadors botiflers? A Barcelona encara queden locals on la càrrega ideològica combina amb la bona taula El 11-S, molts de vosaltres segurament dinareu aprop de la zona on us hagi tocat fer de baula de la Via Catalana. Penseu que del migdia fins a les 17.14 h. hi ha molts minuts, i cal alimentar-se bé. Per convertir aquest dimecres en una experiència nètament independentista, feu un cop d'ull a veure si la Via Catalana passa per davant d'algun d'aquests restaurants de la terra. Són llocs que remouen consciències però no pas estòmacs. Terra d'escudella En aquest aspecte, la paella pel mànec la tenen al veterà Terra d'Escudella. Aquest establiment, que primer va obrir com a centre de documentació l'any 2001 a Sants, sota el nom d'Arran, com a associació cultural i llibreria, es va independitzar com a restaurant a seques l'any 2005. Sota el nom de Terra d'Escudella, el cuiner i activista políticogastronòmic -així es defineix Roger Sànchez- explica que va voler "projectar-se professionalment en la gastronomia" i alhora "cobrir un buit que a Barcelona faltava: el de la gastronomia catalana popular". És a dir, la que contempla bona cuina tradicional catalana en menús a menys de deu euros i coberts de nit a vint.Inspirats en "el receptari de les fondes del segle XIX, tota una mina de cuina deliciosa i barata, la feina de l'historiador gastronòmic Jaume Fàbrega i receptes de família i amics", han aixecat una extensa i apetitosa carta. Que també t
Sembla increïble, però és cert: hi ha tapes gratis a molts bars de Barcelona. No us ho creieu? Us hem dissenyat una ruta per visitar alguns dels locals on el menjar va inclòs amb la beguda. Apunteu les adreces i prepareu-vos per omplir el pap per pocs diners.
Discover Time Out original video