Sopar amb una espelma a taula està molt vist. Ara bé, a Barcelona, en els darrers temps, proliferen les iniciatives que ajunten la gastronomia de molt bon nivell amb l'art conceptual, la 'performance', l'experimentació, o senzillament amb un exquisit espectacle de dansa. Són propostes fora del circuit habitual dels restaurants, però que val molt la pena conèixer.
DIJOUS EXQUISITS
El Poblenou és l'hàbitat natural dels gastrohappennings. Aquí les Filles Föllen -Margherita Bergamo i Tuixén Benet, nucli d'aquest grup de dansa experimental- admeten que el seu immens local d'assaig-loft, l'Espai Erre (Àvila, 124) "no és ni un teatre en condicions ni una cuina en condicions". Però la veritat és que en el cicle Dijous Exquisits hi ha hagut excel·lència artística i bona cuina: una combinació equilibrada de gastronomia i arts escèniques contemporànies (s'hi ha vist dansa, teatre i flamenc) on "espectacle i gastronomia mai se simultaniegen, per no desvirtuar-se", explica Bergamo.
I més que n'hi haurà: a partir del mes de maig tornen els Dijous, amb l'afegitó que els divendres també ho seran. Jugada rodona: per uns 30 euros, 30 afortunats podran gaudir d'un taller de cuina, un sopar amb maridatge i un espectacle complet, amb primera copa, i les performers Föllen amenitzant el servei. Ada Parellada, Marcel Gasull, del Morro Fi, i Sergi Canals, del Riera 29, són alguns dels cuiners que hi han posat la teca, sempre en connivència conceptual amb els artistes.
Més informació a www.lesfillesfollen.com
UN DINAR EXPERIMENTALEn unes coordenades similars però amb un ànim més experimental -i casolà- l'associació Nyam-Nyam (Pallars, 94) exposa a qui pagui dotze euros, cada dijous al migdia, de 14 a 15 h, el seu projecte artístic Todo lo que me gusta es ilegal, es inmoral o engorda. Un
work in progress que, entre altres percepcions sensorials, es tasta.
Abandono el vocabulari de fitxes d'exposició de museu: "Demanem a un creador que vingui a ensenyar la seva feina sense cap limitació, i la vinculem al menjar, o més aviat expliquem què fa a través del menjar", diu la performer i coreògrafa Ariadna Rodríguez, impulsora del tema. Un acollidor loft del Poblenou amb cuina és l'escenari d'una proposta en què "el menjar és un mitjà, no pas una finalitat".
Però en sortireu ben menjats, i fareu coses.Exemple:durantelfebrer,Aimar Pérez Galí, ballarí, performer i creador, va exposar el seu concepte de fermentació de les relacions humanes en les microcomunitats, alhora que els assistents col·laboraven en la preparació d'aliments que fermenten i després van menjar un menú fermentat. Ep, s'hi hala bé: l'equip del Cabaret Elèctric d'iCat.cat va fer aquí el
sopar de Nadal. Informació i inscripcions al T. 93 320 80 28 i a www.nyamnyam.net
LITERATURA EN PROCÉS
Entrem ara en un àmbit molt menys arty, on processos creatius i gàstrics conflueixen per gràcia d'un sopar excel·lent. L'escriptora Ada Castells i la cuinera Ada Parellada ja fa tres temporades que organitzen, al restaurant Semproniana (Rosselló, 148. T. 934 53 18 20), els sopars-col·loqui Dimecres Inèdits. Castells explica que són "trobades informals on un escriptor avança què té al forn". I no necessàriament s'omplen de fans fatals: "A vegades hi ha gent que no ha llegit res de l'autor, però que se sent molt interessada pels processos creatius de la literatura".
Es procura que l'autor no prepari cap discurs, però amb una bona predisposició de les dues bandes "tot acaba fluint com una conversa i ens expliquen tots els ritualsa l'hora d'escriure".
L'aforament no supera les vint persones, en taula rodona, perquè tothom pugui participar-hi. Per 35 euros, un exquisit i llarg menú adequat a l'obra de l'autor (a l'Andreu Martín li van preparar sangifetge). Coma casa,vaja.Truqueu,que el proper és a tocar.
EL CONCERT A CASA
I eliminem la partícula comparativa en les activitats que ofereix Gaudium
(www. gaudium.cat). Ells vénen a casa vostra. Aquest és el granet de sorra que Marina Villacampa, periodista, i Conrad Dalmau, músic, han posat en la "descentralització del consum d'oci fora de casa", diu ella. Tot va començar quan,mig en broma,van trucar al Toti Soler per veure si s'avindria a tocar a casa. Quan esteu disposats a pagar-me? va ser la resposta. Gratant-se la butxaca el van fer venir.
De moment treballen gastronomia i música separades: per un cantó, us poden enviar cuiners de tota mena a domicili per a què descobriu què coi és la raw food o per a què l'Ada Parellada -un altre cop ella!- us mani una estoneta per inculcar-vos la seva idea de cuina mediterrània. Són tallers en què després es menja. Per l'altre, pianistes top com ara Jordi Camell o Albert Bover li donaran marxa al Yamaha que només serveix per acumular gerros i pols del passadís, encara que també tenen en el booking grups efervescents com Pulpopop. Al sofà de casa ningú us taparà la visio.
SOPARS I BONDAGE
S'està bé a casa, oi? Però pujar les escales del Hidden Factory
(www. hiddenfactorybarcelona.com) és com l'inici d'un film de la Hammer. Aquest restaurant privat, ubicat en un preciós loft de Joaquín Costa, és dins d'una de les antigues fàbriques que encerclaven el Barri Xino quan era zona industrial. Haureu de travessar un llòbrec, inacabable passadís digne d'un torture porn dels bons, pujar unes escales encantades o ascendir amb un elevador industrial sense sostre. Quina por,nanu.
Rere la porta negra, no us esperen Jason ni Freddy, sinó una antiga fàbrica de coure on els cuiners Javier Morón i Sergi Salguero fan sopars creatius i pantagruèlics (12 plats a 80 euros), per a deu persones com a màxim. Si mireu a terra, veureu unes taques de pintura gairebé esborrades que m'asseguren que són de Tàpies (el pis va ser el seu primer taller a Barcelona).
Fora d'aquí, juguen fort: al Wine Center del Poblenou munten sopars afrodisíacs amb exhibicions de shibari -l'artístic bondage japonès- i vermuts rumberos on la periodista Mariajo López Vilalta explica la història de la rumba catalana i ens ensenyen a fer palmes.
ENTREVISTA: Spoonik
Jon Giraldo i Jaime Lieberman, cuiners formats a El Celler de Can Roca, Saüc i Hofmann, han convertit casa seva en un restaurant privat: Spoonik (www.spoonik.com) és un espectacular xalet modernista a Lesseps que dues nits a la setmana s'obre a gurmets curiosos. Parlem amb en Jon.
¿Com acaba un convertint la casa en restaurant?
Quan estudiàvem, preparàvem soparets per als amics. I els semblava collonut que els expliquéssim de què anava cada plat. De tant perfeccionar-ho, van acabar venint familiars o companys de feina dels amics. I vam buscar una casa per convertir els sopars en experiències gastronòmiques.
Perquè aquí no només es sopa, no?
Donar de menjar bé ho fan milers de persones. La gent vol rebre alguna cosa més que menjar, una experiència. Això es converteix en una súpersala, i té el morbo de veure la intimitat del xef. Però també entrem en diàleg amb altres disciplines artístiques: la soprano Begoña Alberdi canta l'ària Casta diva, i els sabors de les postres representen el que sent ella mentre canta. Hi ha altres sorpreses que no revelarem.
¿Avantatges i desavantatges respecte al restaurant?
Som amos del nostre temps i no existeix la pressió del servei. Aquí sopen vint persones, dos dies a la setmana, a 70 euros per cap. Està tot mesurat i obtenim un benefici mínim. En un restaurant no se sap mai. Tu demanes informació i per accedir-hi t'enllacem a la nostra xarxa social. Per venir has de ser un amic, encara que siguis un amic virtual.
Desavantatges?
Cal publicitar-se molt. No hi ha cap cartell a fora. És que no és un restaurant. És casa nostra!
