Idò DO Balear: una illa de bon menjar

Estan de moda i amb motiu. Els abeuradors de cervesa elaborada artesanalment brollen per la ciutat amb alegria i cada vegades compten amb més seguidors. Aquí teniu on dirigir-vos La Més Petita La birra artesana raja sense aturador a La Més Petita, una cerveseria que no necessita metres quadrats per oferir algunes de les millors cerveses. Amb 8 tiradors i una terrassa més gran que el local, el mestre cerveser Albert Sanchis i creador de la cervesa Almogàver us tirarà la canya amb un amor insuperable. Per fer coixí, platets amb formatges anglesos. La Cerveteca Van ser uns dels primers i encara són referència. Prop de Correus, trobareu La Cerveteca, bar, botiga i també lloc de cursos, tastos i maridatges. Aquí podreu tastar tantes cerveses com gairebé països hi ha a la bola del món. Si després d’una estona no aneu massa gats, podeu entretenir-vos a mirar etiquetes. Com en el món del vi, cada cop n’hi ha de més curioses. I sí, aquella parella de barbuts que veus en una ampolla són els Zztop. Als mestres cervesers també els agrada el rock dur. La Resistència A part dels llibres d’història del col·legi, la sèrie Allo, Allo ens va ensenyar que, per a una bona resistència, calien aliats. Recordeu en René, aquell cambrer del restaurant de la França ocupada que era capaç d’amagar un aliat sota el llit de l’àvia? A Barcelona, de moment, La Resistència és una cerveseria que lluita per la diferència amb 12 tiradors de cervesa. Potser menys heroica que l’escomesa de l’

Els restaurants preferits de Manuel Vázquez Montalbán Mai serà suficient el que es digui o reflexioni sobre Manuel Vázquez Montalbán i la cuina. Va ser enorme la tasca de donar a conèixer plats i restaurants a través dels seus personatges en un moment en què la cultura gastronòmica d'aquest país començava a despertar. La majoria dels lectors relacionen el magnífic escriptor de novel·la negra a partir del seu personatge Pepe Carvalho, però per a molts és desconeguda la profunda i llegendària erudició de l'autor de 'Los pájaros de Bangkok' en matèria de cuina catalana, de productes de la terra i el mar, de tradicions d'aquí i de fora. Era un plaer sentir-lo parlar de qualsevol plat, de qualsevol salsa.Una erudició que es va forjar a partir de la tremenda curiositat que portava l'autor a la motxilla. No tenia cap complex per reconèixer que no coneixia algun plat, algun ingredient, alguna salsa. Pels volts dels anys 60, quan el vaig conèixer gràcies a què va venir a menjar a La Estancia Vieja amb la Maruja Torres, Vázquez Montalbán ja era per als coneixedors una referència en el món de la gastronomia. "Què és això del 'chimichurri'?", va preguntar sense conformar-se amb una resposta qualsevol i exigint gairebé la recepta, que després Carvalho va comentar a Asesinato en el Comité Central. I com aquest cas, a la seva bibliografia, hi ha infinits casos.Tots els restauradors consultats sobre la presència i influència de Vázquez Montalbán a les seve

El més vist 5 coses per fer avui Aprofita el teu temps i troba el que necessites: el millor del dia al teu abast Japonisme. La fascinació per l'art japonès Que consti que en Pere Calders ja ens havia avisat: som víctimes d’una invasió subtil. Jo mateix em vaig criar amb la Heidi i el Marco, escoltava música d’un Walkman Sony i m’afarto de sushi. Qui no ha tingut una Playstation o ha jugat al Super Mario Bros? O rigut amb 'Humor amarillo'? Doncs aquest fenomen ja dura segle i mig, com bé demostra l’exposició 'Japonisme. La fascinació per l’art japonès' al CaixaForum. Tot va començar el 1868, quan, després de segles d’aïllament, el Japó va reobrir els seus ports al comerç internacional. No avançaré esdeveniments, però al carrer de Ferran, per on ara passen la majoria de les manifestacions, hi havia fins a sis botigues de productes japonesos. I a Barcelona, dos museus dedicats a l’art japonès s’anunciaven a les guies turístiques. Hi havia grans col·leccionistes d’art japonès, com Josep Mansana, que va arribar a reunir més de 3.200 obres de gran qualitat.Deia que tot va començar el 1868. París va ser el gran centre comercial de productes japonesos. I Barcelona estava a 24 hores en tren de la capital francesa. Tots els artistes catalans que passaven per París n’estaven assabentats. Fortuny va ser el primer. Més endavant, Santiago Rusiñol o Darío de Regoyos coŀleccionaran art japonès i s’inspiraran en aquesta cultura tan exòtica com refinada, aprofitant els avenços estètics del mod

Murivecchi Tenen un mèrit innegable: van obrir l’any 2004 i en un panorama superpoblat per la pizza napolitana s’han sabut fer un nom que ja té ressò de clàssic. Irene Herrera ens explica que no hi ha secret: “Fer les pizzes amb ofici, amb bona farina i mozzarella de vaca de la bona”. Ara bé, aquí guarden una petita revelació: la pizza fregida. Es tracta d’una especialitat de Nàpols que no ha sortit gaire de l’àmbit casolà. Bastant hardcore: es tracta d’una pizza tancada i crua, que es fregeix. Alerta: va farcida de ricotta, pròvola, tomàquet, salami picant i un conglomerat de cansalada viada especiada. Bomba! NAP No, no és una pizzeria vegana. És un acrònim que respon a les sigles de Neapolitan Authentic Pizza, i existeix on hi va haver l’excel·lent i bufó Rococó. No ploreu la pèrdua, val molt la pena: el propietari, l’Antonello, ens explica que la seva intenció és “traslladar aquí la pizza napolitana amb els preus d’allà”. Han seguit obsessivament els requisits de la DO –forn de llenya, temps de cocció, farina i tomàquet italià–  i el resultat és una pizza superlativa i barata en un lloc sorollós: ple de jovent italià, ja està tot dit. La Verde Umbria La pizza és el punt fort d’en Federico Blondi, que amb la seva dona Sandra van obrir fa gairebé un any aquest local acolorit i ple de referències italianes. Originari d’Úmbria, el cor verd d’Itàlia, Blondi proposa amb èxit la pizza tortell, denominada així per la seva forma característica. A més dels condiments bàsics, es pot