[image]
[title]Encara que en el nostre imaginari associem les ostres amb el luxe i el glamour, la veritat és que ja fa temps que han deixat de ser un delicatessen intocable. El que sí es totalment cert, és que aquest mol·lusc no té terme mig: o l’odies o el veneres. Tenen un gust intens que va creixent a mesura que el paladar es va acostumant al sabor. El primer que hem de decidir és si ens les volem menjar crues o cuinades i si les volem acompanyar de cava o vi. Tradicionalment, l’ostra es prenia crua, acabada d’obrir amb un raig de llimona i acompanyada d’una copa de cava. Però avui, com que les invencions culinàries són trending topic, ho podeu capgirar tot al vostre gust.
Si el que més us agrada és l'ostra cuinada, aneu al Topik restaurant (València,199.Eixample), l’ostra és el producte fetitxe d’aquest local i la gama és amplíssima. Adelf Morales n’és el xef. Treballa amb ostres gallegues, holandeses i de dues costes franceses. Les propostes són tan sucoses com un tartar d’ostres i vieires amb maionesa de wasabi, guacamole i alga wakame o ostres a la griglia amb vinagreta. Demaneu consell als cambrers si voleu fer un maridatge rodó.
I si us vénen de gust ostres crues, arribeu-vos a El Nacional (Passeig de Gràcia, 24. Eixample). Entre les barres temàtiques que han obert, n’hi ha una dedicada a les ostres i el cava. En un espai diàfan i luxós, que ens transporta a l’època colonial. Podreu escollir entre: ostres mediterrànies, gallegues o franceses, caviar o un tàrtar de tonyina vermella del mediterrani. La seva carta de blancs i escumosos és perfecta per maridar amb aquestes delícies marines. Aneu-hi d’hora, que no fan reserves.
El Cafè Emma (Pau Claris,162. Eixample), un bistrot català inspirat en la “cuisin” francesa dels xefs Romain Fornell i Michele Serran, presumeix d’una barra d’ostres vintage molt chic. Les ostres vénen acompanyades d’esterificacions de llimona o una vinagreta de xarlotes. Tot i que soles són exquisides, si busqueu la combinació perfecte, acompanyeu-les d’una copa d’un bon cava, d’un poc de mantega francesa Echirè i pa negre de la cèlebre fleca parissina Poilâne.
Si sou veritables fans de les ostres, un cop a la vida heu de peregrinar al Gouthier (Mañé i flaquer,8. Sarrià) el nom ja dóna pistes de qui seran les protagonistes de la cuina del local; i és que gouthier n3 és una varietat normanda d’ostra, més grassa i més carnosa del què és habitual. El seu propietari Thierry Airnaud ens ofereix ostres de Marennes Oléron, criades de manera biològica amb un gust fi, menys aspra i iodat. Els vins i els caves per acompanyar-les es poden demanar per copes, així que no hi ha excusa per donar-nos un caprici i tastar diferents varietats.
