La cuina asiàtica més exòtica

Un deliri de tapes d'inspiració asiàtica, en què Ly Leap juga virtuosament amb les espècies, els cítrics i les herbes aromàtiques. L'espai és una bogeria: mil metres quadrats de jungla, on les taules són illots en un canal d'aigua, amb peixos i tot. –R.M

Albert Raurich –bullinià de pro– demostra que existeix germanor entre les tapes asiàtiques i espanyoles, i un nivell d'excel·lència de producte i creativitat que els ha valgut la seva primera estrella Michelin. Dos Palillos és una perfecta fusió entre bar Manolo i barra asiàtica d’alta cuina, un lloc que no té ni taules i on, si no tenen temps, no et van abocant el vi. Reflexió: part de l’estrella Michelin sempre premia el servei, i que ells la tinguin encara posa en més valor les seves fenomenals tapes asiàtiques.

El germà bessó del Shunka és l'evolució sofisticada d'aquest; la seva carta, llarguíssima, demana que triem el menú de vuit plats per tenir una perspectiva general del seu excels magisteri del sushi. –M.C

Avui m’empeny el dilema. ¿Segur que he d’explicar que hi ha un restaurant tailandès fantàstic al barri de les Corts que molts no coneixen, i que els fans del menjar exòtic consideren una troballa de les proporcions d’Atapuerca? Només accepta comensals de dijous nit a diumenge, i és imprescindible que hi reserveu.

El Mosquito és la repera de l'exotisme. Elaboren cuina cantonesa excel·lent i, en especial, els famosos farcellets xinesos, els dim sum. En Giles, l'amo del restaurant, és un anglès que, després de viatjar durant anys per Àsia, va decidir obrir un restaurant xinès a Barcelona, evitant tots els tòpics. Per encara desviar-se més del lloc comú, té quatre assortidors de cervesa anglesa exquisida i, si no sou de canyes, ofereix més de setanta marques de cervesa artesana catalana i d'arreu del món. A més, pregunteu-li el que us passi pel cap, l'enciclopèdia de la birra la va escriure ell.

Allunyat de la sumptuositat d'altres restaurants indis –i això es nota en el preu–, la carta de l'Om India se centra en la regió del Panjab, i les presentacions són sòbries i generoses (el seu papadum, el pa pla en forma de truita, guanya per golejada a tothom). –R.M

Quatre taules mal comptades i un matrimoni japonès són sufucients per preparar el millor sushi de Barcelona segons 'Time Out': 'nigiri' de salmó brasejat, makis de salmó i nap... I postres japoneses. Com viatjar al Japó sense pagar bitllet. Alerta, només a la nit.

Autèntica cuina persa en un àmbit senzill però molt càlid. Dansa del ventre divendres i dissabtes. Fan molt bona cuina i val la pena interessar-se demanant la seva recepta. Excel·lent relació preu-qualitat. –M.A

A Gràcia funciona des de fa molts anys el primer restaurant nepalès que hi va haver a la ciutat. Després, amb el fort corrent immigratori, en van arribar d’altres, tot i que l’Himali continua perdurant en el record dels paladars que gaudeixen assaborint les diferents cultures. Senzill, com ho és la seva cuina, l’Himali impacta d’entrada per les aromes que inunden la sala diàfana, sòbria, on els plats són els principals protagonistes. La gastronomia nepalesa té una forta influència de la cuina índia, tot i que ha hagut de posar-hi més imaginació, prescindint gairebé completament dels productes marins perquè el Nepal no té sortida al mar. En canvi, la seva horta i les estupendes salses elaborades amb un riquíssim panorama d’espècies donen un caràcter més intens al menjar. (Llegir-ne més)

Un restaurant àrab d'alt estànding que respira aires mediterranis i orientals, exquisit, amb plats com l'amanida libanesa de fatuix i tagins variats. –R.M