La millor cuina marinera

La Mar Salada és un triangle ben definit amb tres vèrtexs fonamentals: Marc Singla (xef), Albert Enrich (pastisser) i Marta Cid, hereva de Can Ros i la capitana, que dirigeix el menjador amb aquella simpatia tan inhabitual en l’hostaleria nàufraga. Si aneu desesperats buscant arrossos autèntics per la Barceloneta, atureu-vos-hi! Us direm un secret: hi fan probablement un dels millors de la ciutat. Però és que, a més, haureu topat amb una de les excel·lents cuines marineres del barri. Cada dia van a buscar a la llotja el peix que serveixen. Les postres són d’upa: crocant, crema de iogurt amb sorbet de poma verda, pastís de llimona amb gelat de cabra, i sobretot, l’escuma de crema catalana. No la poden treure de la carta!

Com es fa, la solera? Com s’aixeca un restaurant de referència a partir d’una taverna decrèpita amb màquina del milió? Com s’arriba a l’excel·lència? Si vas a menjar a Els Pescadors i xerres una estona amb el seu amfitrió, en Pep Maulini, ho entendràs. Situat en una de les places amb més encant de Barcelona, una mena de locus amoenus amb dos bellaombres fantàstics (ombús en guaraní), el local manté els finestrals, la fusta i el marbre originals, que donen ànima a un espai molt agradable (també acústicament, un aspecte molt important: l’adequació va ser feta per un mestre del sector, l’Higini Arau). De la carta, triïs el que triïs, l’encertaràs: producte de primera i una elaboració impecable del sòlid xef Rafa Medrán, que tant et rebla uns calamars a la romana (quin cruixent!), uns bunyols d’albergínia, anxoves i formatge (melosos i cada ingredient a lloc) com un rap flamejat amb ametlles i pernil (salsa que te la menjaries a cullerades i l’animal hi és sencer a cada mos). Les postres estan totalment a l’altura. Si les tres potes d’un restaurant són l’espai, la cuina i l’acollida, Els Pescadors és un tres de tres: l’amo és a peu de menjador i la seva implicació emocional –un amor que fa 38 anys que dura– és evident i encomanadissa. Aquest lloc no es va aixecar d’un dia per l’altre: van començar com a bar amb quatre coses i només al cap d’anys, dedicació i tenacitat han arribat on són. I així es fa, la solera.

Només per la vista, el restaurant Marea Alta passa a adquirir el cobejat títol d’atracció turística de primer nivell: a la planta 24 de la Torre Colón, ofereix una visió de 360º de la ciutat espaterrant, inèdita: a 110 metres d’altura, vas descobrint, en el trajecte circular cap al lavabo, els turons del Tibidabo fins a les costes del Maresme. Són 1.000 m² en tres plantes, una terrassa-cocteleria a la 23, un ascensor que et teletransporta... “Però vam partir de la base que estàvem muntant el millor restaurant de peix i marisc possible en un soterrani. Amb l’esperança que, si féssim res d’interessant en un soterrani, la gent hi tornaria”. La vista, considera Enrique Valentí, director, és “un regal al client”. També hi ha una visió de 360º del producte mariner. Ofereixen “una idea senzilla i alhora difícil: peix i marisc en cru, fumat, marinat i a la brasa. Sempre d’alta qualitat: tenim els quatre punts cardinals d’Espanya controlats amb els millors proveïdors”, assegura Valentí. Aquest empresari/cuiner (és important recalcar això darrer) no falla en la conceptualització monotemàtica: després de posar en marxa restaurants d’aus (Chez Coco), carn de boví (Casa Paloma) i la tapa i el guisat (Bar Bas), l’ha tornat a clavar  en aquesta casa. Exemple cru: un salmó amb raifort i pa de sègol torrat, meravella de sabor primordial i concís que no salmoneja (Valentí em diu que això és per la seva tasca de fumat en calent). Cap explosió picant, sinó invasió subtil. I la brasa la treballe

La gran cita permanent que proposa la família Iglesias amb els millors productes del mar. A la seva carta destaquen el llamàntol del cantàbric amb allets, el gall de Sant Pere i els canelons de txangurro. I quan és temporada disposen de l’exquisida llamprea a la bordelesa.

Després de la bona acceptació del primer local a l'Eixample, han posat casa on hi havia el Taxidermista. Encara que ja aquí ja no triem el peix per pes i pissarra–hi ha carta–, segueixen disposant de peix i marisc fresc a bon preu, i el podem veure exposat a la peixateria. I amb el plus de disposar d'una terrassa excel·lent sense suplement.

Arrossos dels de tota la vida a primera línia de mar. Mixt, paella, a banda... Potser pot sonar massa tòpic o, fins i tot, arriscat si parlem de la Barceloneta i la seva oferta de restauració. No és el cas de la Barraca, un dels restaurants del grup Tribu Woki. Una arrosseria amb estil i cuina ben treballada. Hi despunten l’arròs a banda amb pop i allioli, la paella d’arròs bomba, acabada amb una picada, i la controvertida paella de verdures ecològiques (paella vegana?). Sigui com sigui, menjar un d’aquestes fantàstiques especialitats a tocar del mar és un pla que no es pot defugir. Els entrants són de peix i marisc de la llotja, com no podia ser d’una altra manera a peu de platja de la Barceloneta.

Gastón Acurio torna a Barcelona amb tota l’artilleria. Després del tancament de Tanta –tret de sortida del  restaurant peruà modern a la ciutat– el cuiner andí global acaba d’obrir Yakumanka (‘mar de la vida’ en quèchua) que defineix com a “un homenatge a les cebicherías populars, amb peix i cuiners salvatges”, fa broma. El director de l’establiment es César Bellido, qui dirigia el seu buc insígnia mundial, Astrid & Gastón. Yakumanka, d’ètica i estètica marinera, proposa Perú popular: piqueo, ceviche, sanguches –entrepans– i arrossos per un ticket de 35 €

Els que ja tenim una certa edat encara recordem i enyorem el Teatre Malic, el primer teatre alternatiu de Catalunya. Era tan petit com acollidor, s’hi vivien moments màgics i durant la seva curta vida va rebre nombrosos i prestigiosos premis, com el de la Crítica. L’inquiet Xavi Ribó en certa manera li ret un homenatge amb l’obertura de les portes de La Gambeta, un lloc del qual se sentirà parlar.Qui ja va fundar Cavamar a la Barceloneta i Magnolia a Ciutat Vella, ara trasllada la seva experiència i saviesa a aquest lloc d’antics murs, un local molt ben decorat, on el luxe es confon agradablement amb la comoditat i on el comensal se sent a gust des de l’acollida fins que li entreguen la nota. La conjunció de pedra antiga i fusta dóna al lloc un glamur especial, i la bona distribució de les taules fa més agradable l’estada. Hi ha un apartat en un dels seus laterals que pot ser utilitzat com a reservat per a una taula de celebracions.Ubicat en front del mercat del Born, La Gambeta s’uneix al gremi dels bons llocs on els productes del mar hi tenen cabuda. Parlem també de la Taverna del Born, Rosal, Big Fish, La Paradeta, Cal Pep i Delfín, entre d’altres. La Gambeta destaca pels seus peixos a la sal i, sobretot, per les gambes de compra diària a les barques que arriben a la Barceloneta.Els peixos, exposats a l’entrada, es poden compartir ja que són peces grans i també se serveixen filetejats, com el que vam tastar el dia de la nostra visita. A causa de l’abundant presència de tur