Amants de la frase feta i de l’oliva farcida, els del Morro Fi, blog i bar, ja tenen un nou local, el Mitja Vida. Molt més gran que el seu antecessor, el Mitja Vida s’ha plantat a la zona de Sant Gervasi, al costat de la plaça de Molina. Vist des de fora, sembla un cub racionalista de ciment armat amb finestrals enormes. A l’interior, i seguint amb les metàfores arquitectòniques, és el Pavelló Mies Van der Rohe de les coses bones.
En Marcel, el Rimbaud del vermut, així és com l’anomeno, per les seves patilles, bigotet i llaçada elegant, serveix el vermut i les canyes amb la mateixa gràcia que ho feia darrere el taulell del Morro Fi. Simplement, es nota que ara està més ample. La barra del Mitja Vida és ben llarga i els pots de piparras arriben fins al sostre altíssim, per recordar-nos que prendre un bon vermut és la millor manera d’arribar al cel. Al voltant d’una barra d’acer inoxidable, una fila de tamborets i un mostrador que fa goig, s’hi arrengleren moixama, seitons, calamars, arengades i les anxoves del Cantàbric que neteja en Marcel.
“Explica-ho, això”, em diu. Ho menciono, i a més hi afegeixo que també al Mitja Vida serveixen les canyes tan bé com al Morro Fi (estil madriles), i que també ofereixen el vermut de la casa que ens podem endur a casa en ampolles amb serigrafia única de Martí Guixé o d’altres de més econòmiques, amb el disseny de la casa.
Fidel a un mateix
Una vegada més, la colla del Morro Fi han estat fidels al que els agrada. La senzillesa de les coses ben fetes, l’austeritat exquisida d’una bona anxova i el constant homenatge al bar clàssic de tota la vida. Hi ha als miralls del Mitja Vida el menú pintat a mà pel Marcel, que és fora del taulell un Rimbaud del pinzell.
La lletra va acompanyada de dibuixos de pop, anxoves i platets d’olives i ametlles ben acolorits. Sense voler-ho, el Mitja Vida ens ressegueix el contorn de la nostra memòria descolorida.
