Novetats gastronòmiques al Poble-sec

A dalt de tot de Blai, en un antic taller de motos Lambretta –es pot tenir un emplaçament més 'cool'?–, Susannah Taylor i Katherine Engelhardt hi han obert una sandvitxeria. Des del seu blanc impoŀlut ens assalta una frase escrita en vermell: “Sí, som americans. No, no fem hamburgueses”. Taylor explica que als EUA “el sandvitx és allò que menges al migdia, quan no tens temps, i l’hamburguesa de qualitat és per sopar amb temps”.
Això no vol dir que elles facin “sandvitxos de bar de iaio dels EUA, que són de pa de motllo, formatge, enciam, tomàquet i pernil, fem quelcom de nivell”. ‘Només’ tenen deu entrepans, però tots són càrregues de profunditat, “una barreja entre entrepà clàssic dels Estats Units i invents nostres”. Pa notable, tot del forn Radas –alguns fets a mida, com si fossin panets d’hamburguesa però més densos, menys dolços–, acompanya barbaritats com el mufaletta (xoriço de Pamplona, salami, pepperoni, pernil dolç, mozzarella, provolone, amanida i pa de focaccia d’oli) o subtileses com el bánh mi, d’inspiració vietnamita: pastanaga i rave japonès envinagrats amb coriandre, tofu a la brasa i maionesa de xili. El seu 'cheesecake' té una pinta increïble. I polos de bourbon i préssec!

Potser els seus ingredients no són de material premium com els d’altres tavernes del barri, però cal reconèixer que això de La Tasqueta de Blai és un desfici: barquetes i canyes a un euro! I no són cap cutrada, la veritat. Xavi Fernández, copropietari, informa que cada dia en surten de la cuina unes 60 varietats. Arrenglerades a la barra –compto unes 25 barquetes diferents–, la desfilada de pintxos d’hamburguesa amb ceba confitada, d’escalivada amb carbassó i brie, de xistorra amb ou, entra d’altres, provoca eufòria i respecte. Els escalfen amb salamandra, així s’evita l’infame efecte gomós del microones.

La tapa brasilera a Barcelona és la més elusiva de totes (amb prou feines en trobem de dissimulades en algun forn de pa). Així, és agradable que en aquesta acolorida barra de Blai, hi regni la coxinha, la croqueta brasilera de pollastre: una petita obra culinària farcida amb mozzarella, Philadelfia, pollastre rostit, julivert i mil coses més. I bons mojitos i caipirinhes amb denominació d’origen, esclar.

Els amics del Red Rocket Bar també han posat barra de pintxos a Bai: Es Xibiu es beneficia de l’origen mallorquí de la mestressa, la Bel, i a part d’una selecció de barquetes de relació qualitat-preu immillorable i plat del dia, hi trobem especialitats de mam com el palo amb sifó. Alerta, que els dissabtes al migdia hi ha vermut musical amb els millors punxadors de rock’n’soul de l’escena estatal.

Les germanes Blescia, Imma i Teresea –italianes de la Basilicata– han convertit una antiga botiga de pinsos en quelcom molt més agradable i saborós: una focacceria on fan rendir les receptes de la iaia. Les seves focaccies són molt flonges i porten molta aigua, però no fins als extrems d’aquelles de franquícia que semblen coixins. La friarelli –mozzarella, salsitxa fresca i, atenció, grelos saltats– és boníssima, i a part d’una extensa varietat també ofereixen una fórmula de plats del dia –temptadora lasanya de bolets i un pollastre amb Chianti– i menú econòmic. Cuina ininterrompuda. I bones postres, també.