0 M'encanta

Sopar després de l'espectacle

Aneu al teatre o a un concert sense preocupar-vos per la gana

Els 4 Gats

Recomanat

El mític local va néixer com un somni impossible: donar lloc a artistes que, per definició, no tenen ni un duro. Per aquí hi han passat alguns dels personatges més importants de finals del XIX: Picasso, Ramon Casas, Santiago Rusiñol... Des dels anys setanta està obert com a restaurant de cuina tradicional.

Llegir-ne més
El Gòtic

Carrot Café

Recomanat

El lloc definitiu d'entrepans de Sant Martí, a tocar del TNC i l'Auditori: disposen de quatre menes de pans diferents fets a mida, que s'apliquen en receptes tant suggeridores com el de tonyina a la planxa amb maonesa de wasabi, o un molt català entrepà de pa de coca amb botifarra negra i allioli. També fan hamburgueses, bones i generoses, i tenen una carta de més de 40 cerveses d'arreu del món. I un pastís de pastanaga casolà, esclar.

Llegir-ne més
El Poblenou

Ohla Gastrobar

Anar a un concert al Palau de la Música és tot un esdeveniment. I anar a sopar després és un luxe que de tant en tant, si podem, ens hem de permetre. Així que us proposem dues opcions. La primera, per proximitat, tradició i estil, és Els 4 Gats, on us oferiran una cuina catalana tradicional de qualitat mentre gaudiu de l’ambientació modernista. Si voleu fer un trencament estètic, us proposem el gastrobar de l’hotel Ohla, lloc informal però d’alt nivell per menjar mitges racions de cuina d’autor de la mà de Ricard Franco, artífex del clàssic Saüc, que ara està a a dalt de l’hotel.

Llegir-ne més
El Gòtic

Cañete Mantel

Recomanat

El Cañete Mantel està connectat per la cuina amb el bar de tapes Cañete. I segons explica el xef dels dos, Josep Maria Masó, “és una reproducció d’un restaurant francès en petitó”. Un facsímil curós, amb mobles comprats a França i que transmet solidesa. Com la seva cuina: primers d'esperit creatiu i amb aires andalusos ('ortiguilla' fregida, gamba vermella) i segons de brasa de llenya –es pot compartir un costellam de vaca– o d'aires francès. A tocar del Liceu.

Llegir-ne més
El Raval

Bar Mendizábal

Recomanat

Un pakistanès de bigoti inhumà demana una infusió. Una iaia guenya carregada amb bosses de la Boqueria remena un cafè; el seu gosset aprofita per escapar-se i llepar-me els dits del peu –maleïdes xancletes–. A la terrassa, un grup d'estudiants barbuts de la Massana fa una competició de quintos... És el Mendizábal, el bar més incorrupte del Raval. No crec que hi hagi cap altre establiment tan en contacte amb l'exterior. Ideal per fer un mos ràpid abans o després d'algun espectacle al Romea o a la Biblioteca de Catalunya.

Llegir-ne més
El Raval

Piratas Restaurant

Recomanat

El Piratas és ja un restaurant de culte, dels que s’han fet una reputació amb el boca-orella. Un local minúscul d’estil bistrot parisenc i una cuina de base tradicional amb tocs de modernitat. Plats freds, formatges, alguns guisats i postres que deixen empremta, suficients perquè la clientela hi torni amb nous amics. Sens dubte, part de la culpa de l’èxit es deu al proper Teatre Nacional de Catalunya. I és que és refugi per a la gent del teatre.

Llegir-ne més
Eixample

Casa de Tapes Cañota

Recomanat

El Cañota és un bar de tapes marineres d'inspiració gallega amb molt bones referències. Es tracta del germà petit del reputat Rías de Galicia, un dels grans restaurants gallecs de la ciutat i de l'Estat. L'oferta del Cañota és la de tota la vida: peix i marisc fregit, patates braves, pop a la gallega, amanida russa, canyes de cervesa i vins. Tot de la millor qualitat i en un local desenfadat per a resoldre un àpat de celebració o el sopar després de sortir del Lliure, el Mercat de les Flors i del BTM, que li queden al costat.

Llegir-ne més
El Poble-sec

Celler Can Recasens

Can Recasens ha estat a la Rambla del Poblenou de fa més de d’un segle. L’originària carnisseria va anar ampliant el seu negoci amb el pas de les generacions i amb l’evolució del barri, que ha canviat a passos gegants. Ara, Can Recasens manté l’estètica i servei de botiga de queviures però acull un restaurant de petits racons i llum tènue, amb una carta que ofereix embotits, formatges, amanides, fondues i vins de qualitat. Ideal per a un sopar lleuger (com se suposa que ha de ser) després d’un concert al Razz o al Casino de l’Aliança.

Llegir-ne més
Sant Martí

També t'agradarà

Els concerts de la setmana

Concerts gratis La pinzellada flamenca Un espectacle de petit format amb el duo de guitarres espanyoles que barreja el so flamenc i virtuós de Javier Gavara amb el jazz líric i mediterrani de Publio Delgado. (in)fusión flamenca 2013: Javier Gavara i Publio Delgado Duo de guitarres espanyoles que barreja el so flamenc i virtuós de Javier Gavara amb el jazz líric i mediterrani de Publio Delgado. La Taverna del C.A.T.: Mariona Roca i Joan Calsina La Mariona Roca i en Joan Calsina van començar a tocar junts l’any 2012 atrets per una mateixa manera d’entendre i viure la música. Les seves influències responen a un ventall d’interessos molt ampli: des de la música d’autor i el flamenc, passant per la bossa nova, la World Music o la Nova Cançó, entre molts altres estils. Dijous Concert: Aya Okuyama Recital de piano on hi sonaran composicions de Field, Chopin, Schumann i Pleyel, que té com a gran atractiu que seran interpretades amb un piano Pleyel de 1839. Eliah Smith Eliah Smith és un duo barceloní format Edu Hernández (ex Gallygows, Peanut Pie) i per la vocalista Monica Klamburg. Defensaran en directe el seu primer llarg, 'Present' (2011), que inclou una dotzena de temes que van del folk al pop passant per l'electrònica i el funky. EH Sona 2013: Moby Dick Moby Dick és el projecte folk acústic d'Eneko Burzako, que presentarà el seu primer disc 'Cotard delusion' (2013), folk obscurantista entre els quals es poden trobar col·laboracions de luxe com les d’Ainara LeGardon o Nacho Mastre

Llegir-ne més

El teatre que no et pots perdre

Ivan i els gossos De: Hattie Naylor. Dir: Pau Carrió. Amb: Pol López. Un monòleg basat en fets reals de la dramaturga londinenca Hattie Naylor, que Pau Carrió dibuixa amb senzillesa i Pol López interpreta de manera brillant, en un dels millors muntatges dels últims anys. Per escruixidor, per la proximitat, per l'excel·lència del tàndem Carrió-López. I tot al voltant de la història d'un nen salvatge urbà al Moscou de l'era Putin. Un retrat de la condició humana quan es desprèn 'de tot el que és prescindible'. Ivan Mixukov, el protagonista, té 4 anys el 1996, fa temps que a casa no hi ha diners. S’escapa, busca un lloc on viure entre els humans pels carrers de la ciutat. Acaba vivint durant dos anys amb un grup de gossos salvatges. El policía de las ratas La nit just abans dels boscos Animals de companyia Himmelweg Barcelona Un aire de família Bits Jar. Carmen Amaya in Memoriam El més vist 5 coses per fer avui Aprofita el teu temps i troba el que necessites: el millor del dia al teu abast Japonisme. La fascinació per l'art japonès Que consti que en Pere Calders ja ens havia avisat: som víctimes d’una invasió subtil. Jo mateix em vaig criar amb la Heidi i el Marco, escoltava música d’un Walkman Sony i m’afarto de sushi. Qui no ha tingut una Playstation o ha jugat al Super Mario Bros? O rigut amb 'Humor amarillo'? Doncs aquest fenomen ja dura segle i mig, com bé demostra l’exposició 'Japonisme. La fascinació per l’art japonès' al CaixaForum. Tot va començar el 1868, quan,

Llegir-ne més

La clàssica de la temporada

Una selecció amb alguns dels concerts de música clàssica que cap bon melòman s'hauria de perdre. Quartet Casals: Integral Schubert II Nova cita amb els Casals per sentir tres quartets més de Franz Schubert. En aquesta ocasió seran els números 2, 8 i 10, que interpretaran en aquest ordre. Quartet Casals: Integral Schubert III Tercer dels cinc concerts que els Casals dediquen a la totalitat de l'obra per a quartet de corda escrita per Franz Schubert. Aquesta vegada els quartets programats són els números 7, 5 i 14, aquest últim conegut popularment amb el sobrenom de 'La mort i la donzella'. Quartet Casals: Integral Schubert IV Penúltim concert que Vera Martínez Mehner i Abel Tomás Realp (violins), Jonathan Brown (viola) i Arnau Tomás Realp (violoncel) dediquen a Franz Schubert de manera monogràfica. En aquesta ocasió, han programat els quartets 3, 6 i 13, aquest darrer conegut popularment amb el sobrenom de 'Rosamunda'. Quartet Casals: Integral Schubert V Amb aquest cinquè i últim concert s'acaba la sèrie de concerts que els Casals han dedicat a l'obra quartetística de Franz Schubert. Els quartets 12, 11 i 15, per aquest ordre, són els que sonaran aquest cop. OBC + Isabelle Faust La violinista alemanya torna a Barcelona per oferir tres concerts al costat de l'OBC, en els quals interpretarà el 'Concert per a violí i orquestra' de Britten. Completa el programa la Primera Simfonia 'Tità' de Gustav Mahler. El director serà Pablo González. Jordi Savall: El Llibre vermell de Montser

Llegir-ne més

El TOP 5 de la cartellera

Aquestes són les pel·lícules que no us podeu perdre Estrenes de la setmana Blue Jasmine És admirable que Woody Allen tingui l’energia de despenjar-se, de sobte, amb una bufetada a la cara. El victimisme aclaparador de la Jasmine, la desesperació dels seus vicis emocionals, la incapacitat per tocar de peus a terra i mirar directament els ulls de l’abisme, configuren, entre d’altres misèries, un dels retrats femenins més implacables de la fecunda obra alleniana, eix vertebrador de la que potser és la seva pel·lícula més nihilista. La inexistència de Déu ja no és una excusa, tampoc no ho és el deute dels seus films dramàtics amb el cinema d’Ingmar Bergman. La nuesa en què se’ns presenta la monstruositat de Jasmine –i que Cate Blanchett abraça sense por de cremar-se– és incòmoda. I tot i que sembla que Allen abusi del deus exmachina i embolcalli el seu discurs amb digressions sobre la crisi econòmica i la dignitat de les classes baixes, no triga gaire a arribar a una conclusió tan lúcida com devastadora: la vida consisteix, sí, a resignar-se o tornar-se boig. Sister Amb tan sols dues pel·lícules, la francesa Ursula Meier ha demostrat una sensibilitat molt especial a l’hora d’apropar-se als seus personatges i, sobretot, de situar-los en un espai físic concret. A Home, ¿dulce hogar? la família protagonista estava condicionada pels canvis estructurals de casa seva; a Sister s’estableix des del principi una diferència entre dos nivells d’altura.A dalt, on hi h

Llegir-ne més

Comentaris

0 comments