Time Out diu
Dj Juny 28 2012
Quan va néixer, al bell mig d’una vorera llardosa del Barri Xino de finals del XIX, els primers que la van agafar en braços van quedar meravellats de l’olor que feia la seva pell: de gessamí. Embriagava a tothom amb aquest perfum sobrenatural. No és estrany que es dediqués a viure dels seus encants amb el sobrenom de Madame Jasmine.
Amant d’anarquistes, mestressa de bordells i fumadors d’opi, Madame Jasmine era l’esperit del Barri Xino. Esplèndida i tràgica. Per això, quan el 2005 uns pakistanesos es van traspassar un bareto de mala mort a la rambla del Raval, en Patrice i en Rashid no van dubtar a reformar-lo de cap a peus i dedicar-lo a ella. Fins fa dos mesos feien els millors entrepans de Barcelona, però se’n van cansar, i van decidir convertir la petita cuina en un puticlub, un reservat en miniatura empaperat de pell de zebra i ple de detalls retro, com la resta del bar: cartells pop retocats, entapissats exòtics i una il·luminació tènue que difumina rostres i permet el grapeig al so de Bambino, Rocío Jurado, Mary Schneider, Carmen de Mairena...
Madame Jasmine té ànima de meublé atrotinat i d’amor clandestí. És un tuguri canalla, bizarro i queer obert a tothom. Hi pots prendre un baliza (ginebra amb coriandre) mentre Lady Braga es retorça en el seu xou del primer dijous de mes, o fer-hi un esmorzar-dinar el cap de setmana escoltant tango finès. Qualsevol nit hi podràs anar a perdre-t’hi com en un núvol d’opi, en espera d’aquell amor que mai no tornarà. Él vino en un barco, de nombre extranjero... –Martí Sales.
Comentaris
Afegir +