[image]
[title]Començava a ser un tòpic: alabar/denigrar la inestabilitat escènica d'Adrià/Josep Puntí era un lloc comú als diaris i a les xacres socials. Ara bé, la imprevisibilitat corre amb força per les venes d'un dels autors decisius del rock fet a la Península. Potser per això ha decidit oferir una recta de concerts de traca i mocador: amb el DVD del directe a l'Auditori de Girona del novembre passat calentet, Puntí portarà al BARTS, dins el marc del Festival Grec, un repertori superlatiu que inclou moments nus, amb la banda The Fellaction on the Rocks.
El saltenc en viu és un esperit lliure ¿S'ha sentit molt constret per tocar amb orquestra, com va fer al Palau de la Música i a l'Auditori de Girona? "Tocant amb gent t'has d'adequar, sinó seria una olla de grills", respon. Els concert de Girona i Barcelona van ser una demostració de poder: vam veure un intèrpret i un compositor en plenitud que va posar les cartes sobre la taula, amb un grapat de cançons noves que glaçaven la sang. Va voler tancar boques, escenificar una resurrecció? La seva valoració és mesurada: "Va estar molt bé. Intento estar al marge d'aquestes opinions. Cadascú que opini el que vulgui. Va ser un molt bon concert, però com altres en els darrers temps. Hi ha el punt de color de l'electricitat amb cordes al qual la gent no estava acostumada. Tocar amb una orquestra era una assignatura pendent".
Un espectacle sòlid
Aquest espectacle "és sòlid i pot interessar a força llocs", és per això que no vol que siguin "només quatre concerts". És curiós que quan tothom empetiteix el format, ell, a qui molts ja relegaven a concerts de guitarra i bar, s'aixeca més ambiciós que mai. "És paradoxal. Quan la gent retalla, jo sumo". I acudeix a la tossuderia kamikaze que l'ha menat en tants anys de sequera i travessa del desert: "Les vicissituds del moment et poden condicionar, però, si jo tinc una idea, la vull fer. I no has d'estar pendent de si és el moment o no. Si tens la idea, agafa-la! Perquè els trens passen un cop, no pas dos", reflexiona.
Amb el record encara candent de l'actuació de Girona -un Puntí demostrant que és un gran guitarrista amb més instint que tècnica- la pregunta és: per què no publica un doble disc en viu d'aquells que deixen estabornit? En la resposta s'intueix la improvisació marca de la casa: "Ha sigut un homenatge al recull que es va fer aquell dia de l'actuació, de manera molt austera i el so agafat de left i right". La decisió de publicar el concert va ser "ocasionada per la màgia d'aquella nit". Puntí no és tan conceptual com Blue Öyster Cult, però és dels pocs artistes que han sabut crear una cosmologia creativa pròpia, amb un fil conductor. Aquesta serà la versió que veurem al BARTS; crua i eléctrica, amb moments nus però també de poderosa austeritat. Com deia Lou Reed, un dels referents de Puntí, "no pots vèncer dues guitarres, un baix i una bateria".
A la nota de premsa diuen que al Palau presentarà Incompletament Puntí, que és un llibre de "cançons mudes", dibuixos i vitralls. Les melodies noves són part del llibre? "Sí, però també formen part de la pel·lícula que estic rodant: La història del viatge d'un savi Vilatrista cap a enlloc, on també hi apareix l'Incompletament Puntí". Tocar al Palau, per ell, és "màgic", perquè sembla que connecti amb els vitralls de son pare, exposats al llibre.
No es pot acabar cap entrevista amb Puntí sense preguntar si ha trobat la sortida del laberint contractual que li impedeix publicar un disc nou: "No ho sé, la veritat, en aquest sentit estic destrempat. Suposo que s'acabarà d'arreglar d'una punyetera vegada. Però endavant, pit i collons!"
