Entrevista a Antony and The Johnsons

Canta les seves cançons favorites al nou espactacle 'She's so blue'

0

Comentaris

comments.add +

© Mark Seliger


L'últim cop que Antony Hegarty va cantar a Barcelona ho va fer entre les muses del Palau de la Música per presentar 'The crying light' (2009), el seu tercer àlbum i el que seguia a 'I am a bird now' (2005), que va ser el que va donar a conèixer a tot el món la seva prodigiosa veu sense sexe.

Ara l'Antony torna en la primera edició del Festival Jardins de Pedralbes, però no ho fa per defensar 'Swanlights' (2010), l'últim disc que ha publicat, sinó que ve amb 'She's so blue', un espectacle de versions gairebé inèdit: serà el segon cop que es representa després d'estrenar-se a París. "El 80 % del xou són versions de les cançons que més m'agraden del món -explica l'Antony des de Nova York- però també en faré algunes de les meves. La majoria són cançons d'amor".

Com la primera vegada
El repertori el formaran temes que l'Antony ja ha cantat abans, com 'Candy says', de The Velvet Underground, o 'If it be your will', amb què va participar al tribut a Leonard Cohen 'I'm your man' (2006). Serà el director musical d'aquest documental, Steve Bernstein –col·laborador de Lou Reed i en un parell de discos de l'Antony Hegarty–, qui liderarà el septet de músics de jazz que acompanyarà el cantant a Pedralbes.

"Hem treballat durant molt de temps en els arranjaments perquè transmetessin una emoció honesta –explica l'Antony–. Són cançons amb les quals emocionalment connecto molt, amb les quals he caminat", i que li serviran per homenatjar Marianne Faithfull, Gloria Gaynor, Billie Holiday, la cantant de folk anglesa Shirley Collins i el jazzman amb veu de contralt Jimmy Scott, amb qui no és rar que l'Antony se senti identificat.

El pes de les versions al repertori de 'She's so blue' és el que ha fet decidir al britànic posar-li el mateix títol que tenia el primer concert que va fer a Nova York, que era el d'una cançó que va compondre d'adolescent.

Apropiació alliberadora
"El que m'interessa quan faig versions -continua- és la possibilitat de portar-les cap a la meva mitologia. Trobar un sentit exclusivament personal a les lletres, encara que qui les va compondre els donés un significat del tot diferent".

També li resulta alliberador: "Quan treballo amb les meves cançons haig d'afrontar massa idees preconcebudes sobre el que poden significar. Però amb les versions, la llibertat d'interpretació del sentit és enorme, cosa que com a intèrpret pot ser molt estimulant".


Els usuaris diuen

0 comments