
Podríem traduir l’expressió en anglès What the fuck! com una cosa així com ‘què collons!’. Segurament això és el que deuen pensar aquells que participen per primera vegada a les WTF Jam Sessions, i potser també va ser el que va pensar Aurelio Santos quan va decidir-se a crear fa vuit anys el que s’ha convertit en les jam sessions més vives de l’escena barcelonina, cites en què a partir d’una actuació de jazz més o menys convencional el Jamboree es converteix cada dilluns en una festa de la música lliure. “Els músics poden tocar, donar-se a conèixer i interactuar amb el públic, i el públic té molta proximitat amb els músics”, diu Santos per explicar el poder d’atracció d’aquestes jam sessions entre els habituals i els músics estrangers que fan parada a la ciutat . “La paraula que millor les descriu és la ‘simbiosi’, perquè els músics sense el públic no farien res”, i no cal dir què faria el públic sense els músics.
Les What The Fuck no fan vacances, però a l’agost formen part del festival Mas i Mas. “Per això volíem fer una cosa diferent”, diu Aurelio. I el que han fet és programar jams temàtiques liderades per joves talents triats entre els seus ‘clients’ habituals. El bateria català Marc Ayza conduirà una sessió dedicada al hip-hop, el bateria brasiler Jefferson Otto, una de música del seu país –on hi cabrà des del folklore tradicional fins a bossa nova passant per la samba–, l’argentí Pablo Schvarzman, una de música elctrònica, la cantant Paula Domínguez, una dedicada a la veu, i el trompetista Raynald Colom, una de més jazz. Segurament, vaja. “No sé ben bé què farà”, diu Aurelio. “I això m’agrada”. –Marta Salicrú
Cada dilluns. Jamboree. 21 h.
T’ha agradat aquest article? Puntua`l!