Beach House tornen a l'Apolo

Toquen en sala a Barcelona per primer cop en tres anys

0

Comentaris

comments.add +


Alex Scally, meitat de Beach House, em pregunta com va des de l'altra banda del telèfon; ell és a Baltimore, on el duo dream pop -expandit a trio en directe- viu i treballa. Ho dius per res en especial o per donar conversa?, li etzibo. No, per res -diu-, som humans i ens comuniquem, no?, i em sento una maleducada per anar tant al gra. El duo té fama de ser poc amant de la promoció i l'afabilitat d'Scally m'agafa per sorpresa. A més, només tenim 20 minuts -Beach House han assolit l'estatus en què el temps que et poden dedicar està cronometrat per un publicista- i tenim moltes coses de què parlar, dels dos concerts que faran a l'Apolo, amb les entrades exhaurides tot i haver tocat a l'últim Primavera Sound, i del preciós vídeo que acaben de publicar online, 'Forever still', on interpreten en directe només per als paisatges texans de Tornillo quatre temes del quart àlbum 'Bloom' (2012), entre la posta i la sortida del sol.

A Barcelona vam tenir la sort de veure Beach House just abans que esclatessin amb 'Teen dream' (2010), al Primavera Club 2009, en sales de petit aforament com La [2] de l'Apolo i el Sidecar. El cabell de Victoria Legrand ondulava al ritme de la música, i el poder del directe del duo era increïble en distàncies curtes. Una emoció que no he sentit en els seus posteriors directes al fòrum a les edicions de 2010 i 2012 del Primavera Sound. "No és fàcil arribar a la gent de la mateixa manera com podíem fer- ho en sales més petites -admet Scally-. Ens hi hem d'esforçar i hem d'abocar molta més energia. Tocar en un recinte gran pot ser fabulós, de vegades hi hem creat una energia que mai vam ser capaços de generar en una sala petita. Però de vegades és com si el gran recinte estigués buit".


L'experiència de tocar al ras sols de veritat a Forever still, però, la descriu com a important. "No voldria sonar cursi, però gairebé podies sentir la terra, les forces de la natura, el poder del cercle natural del dia i la nit". La idea va sorgir arran de veure 'Live at Pompeii' (1972), en què Pink Floyd toquen per a ningú en les ruïnes de Pompeia. "La idea de mostrar els diferents moments del dia va sorgir perquè volíem explicar una història, i vam triar les cançons en funció que fossin adequades a aquests moments". Ell es queda amb el final, quan toquen 'Irene' mentre surt el sol. "Va ser molt intens".

Art per l'art

Beach House no és un grup que intel·lectualitzi el seus procés artístic. La seva divisa és l'art per l'art, i si bé són conscients que poden dedicar-s'hi perquè a l'altra banda hi ha algú que escolta, no creen pensant en el públic. "La música és genial perquè la pots compartir, però no la fem només per als altres. Sorgeix de mi i després l'entrego a la gent, però no hi penso fins que arriba el moment d'entregar- los-la -reconeix-. Esclar que volem que a la gent li agradin els nostres discos, perquè voldrà dir que podrem sortir de gira i guanyar-nos la vida, però no pensem en els altres, quan fem música. És destructiu. Ens acabarien sortint cançons com 'Hit me with your best shot'", i perquè em quedi clar a què es refereix, no fos cas que jo no relacionés el títol amb la cançó, canta la tornada de l'èxit dels 80, i com que li ric la gràcia, hi torna.

Beach House volen ser, per sobre de tot, honestos amb ells mateixos. I si bé amb 'Forever still' no han volgut demostrar res, en la declaració que acompanya el vídeo queda clar que en certa manera també és una reacció al que anomenen la "cultura del contingut", amb què els mitjans de comunicació forcen els grups a crear a corre-cuita continguts inèdits: acústics, sessions de DJ, etc. Scally ho té clar: "Crec que la gent només hauria de fer coses que li importessin de veritat i posar-hi tota l'energia de que és capaç. Nosaltres també n'hem format part, però ja hi ha massa continguts a internet que no són dignes del teu temps. No volem fer coses en què no podrem donar el millor de nosaltres".


Els usuaris diuen