Hipnotitzats pel rock nòmada de Bombino

El músic tuareg ha viatjat de Níger a Nashville amb parada al Primavera Sound 2012, i ara arriba al Blues & Ritmes de Badalona

0

Comentaris

comments.add +

© Jim McGuire


Va ser una de les grans sorpreses del Primavera Sound 2012, reservada a aquells que van triar el seu rock tuareg per sobre del reciclatge de Franz Ferdinand i el hip-hop trendy d'A$AP Rocky.

Més d'un devia quedar atrapat pels ritmes hipnòtics d'aquest nigerià que va aprendre a tocar la guitarra mirant vídeos de Jimi Hendrix i Mark Knopfler, perquè des d'aleshores el quartet elèctric que lidera no ha deixat de venir a casa nostra.

A l'octubre va formar part del cicle Connexions, compartint escenari amb els flamencs Jaco Abel i Salao, i ara torna al festival Blues & Ritmes, per presentar el nou disc 'Nomad', gravat a Nashville amb Dan Auerbach de The Black Lips.

Darrerament t'hem pogut veure sovint a Barcelona. Vas tocar al Primavera Sound 2012. Què en recordes?

El del Primavera Sound és un dels concerts en què més ens hem divertit. El públic es movia molt i semblava que sentís la música. Va ser molt divertit tocar amb totes aquelles grans bandes de rock i veure la gent jove connectar amb la nostra música.

Després vas tornar per compartir escenari amb músics flamenc com Jaco Abel i Salao. Com va anar?

Va ser una gran experiència per a mi. És molt gratificant establir connexions humanes, perquè et permet comprovar que tots som iguals, fins i tot quan semblem tan diferents per fora. Les nostres tradicions musicals són diferent, però no tenim cap problema a l'hora de tocar música bonica junts.

Tu estàs avesat a mesclar la música tuareg amb el blues nord-americà. Com casa amb el flamenc?

Crear una cosa maca amb el Jaco va ser molt més senzill del que pensava. Em va semblar molt interessant detectar la influència de l'Islam en el flamenc, perquè és una influència que també se sent en la música tuareg, tot i que s'hi materialitza de manera molt diferent. És genial explorar això i entendre millor la història de la música  i comprovar com a tots ens afecten el mateix tipus de coses.

Vas aprendre a tocar la guitarra elèctrica tot sol, mirant vídeos de Jimi Hendrix i Mark Knopfler. Continues aprenent, ara que pots veure en directe músics de tot el món?

Sí, moltíssim. No deixo d'aprendre coses noves, com amb el Jaco l'any passat. Com a músic sempre has de tenir les orelles i el cor obert, si no, no evolucionaràs.

Què va aportar Dan Auerbach (The Black Lips) com a productor al teu nou disc?


En Dan ens ha regalat un disc que sona de veritat excepcional. Era la primera vegada en què gravàvem en un estudi de veritat, i vam tenir la sort de treballar amb en Dan, que és un dels millors productors del món en un dels millors estudis. Ha significat una gran diferència. Ens ha donat molta confiança en nosaltres mateixos. Tenim la prova que la nostra música arriba al cor de molta gent, més enllà dels nostres germans i germanes tuaregs.

Com va ser l'experiència de gravar a Nashville?

Va ser una experiència increïble. Enteníem que era una gran oportunitat i que hi havia moltes expectatives posades sobre nosaltres per crear un gran disc. Va ser molt fàcil i agradable treballar amb el Dan. Ell va crear un entorn en què tothom se sentia bé, un ambient amistós en què tothom feia broma. Ens vam sentir com a casa, la veritat, molt còmodes, i vam poder tocar la nostra música ben bé com volíem. En Dan és un geni, això s'ha de dir. Entén el so de manera natural, i va aconseguir que brilléssim en tot el que fèiem.


Els usuaris diuen

0 comments