[image]
[title]A la portada del disc de debut de Bremen, el nom del quintet barceloní i el títol de l'àlbum, 'Les cançons que vindran', sembla que estiguin estampats sobre un barril, o en una caixa de bourbon destinada a un saloon. I a les fotos per promocionar-lo ells surten amb mocadors al coll, entresuats, com uns buscadors de fortuna en plena febre de l'or.
El look vaquer ben trobat és anecdòtic, però va molt bé al so de Bremen, un pop clàssic i atemporal vestit de folk d'arrel nord-americana amb instruments com l'harmònica i el lap steel, "que aquí no es fa servir gaire, i que dóna molt de color", admet Toni Terrades, amb Gracià Pedro un dels dos compositors del grup. Terrades explica que va ser la tendència cap a aquest so allò que va fer que Bremen s'acabés fent realitat, cosa que no havia passat amb projectes anteriors.
"El so surt de la confluència dels cinc de manera espontània", diu. Amb el Gracià fa una dècada que fan cançons junts, però va ser amb l'arribada de la tercera guitarra del grup, la segona elèctrica, de Guillem Rodríguez, que les coses van començar a quallar. "Tenir dues elèctriques ens ha permès fer créixer les cançons en els moments més èpics -diu-, i això m'agrada molt. Sovint a les pujades hi porten molt les lletres". Completen el quintet Joan Villarroya (baix) i Miguel Ballester (bateria).
El segell de qualitat de Fina Estampa
'Les cançons que vindran' és una doble estrena. D'una banda, és el debut de Bremen, i de l'altra, és la primera referència de Fina Estampa, agència de management i contractació que té entre els clients grups com Antònia Font, Manel i Mishima. Amb Bremen, als quals van descobrir a la semifinal del concurs de nous talents Sona9 2011, i als quals aconsellen des d'aleshores, comptant amb ells per obrir per als seus grups, s'estrenen com a segell discogràfic. "Teníem la mateixa manera d'entendre l'evolució del grup, i quan vam gravar el disc i els el vam ensenyar els va agradar". I dit i fet.
És un títol optimista, Les cançons que vindran, i el grup n'és del tot conscient. "La idea que volem transmetre és que no serà l'únic -diu Terrades-. Sempre ho penses, que ja es veurà si en farem un altre o no, però el títol respon al fet que volem que això continuï i a les ganes que teníem de treure el disc des de feia temps. Ens ha costat arribar-hi i volem que això no pari. I amb el grup tenim la sensació que això serà així: que vindran més cançons".
