[image]
[title]El nom d'aquest quintet pop barceloní no pot ser més analògic. Per això, a propòsit del seu primer LP, 'De lo concreto a lo general', i com fèiem abans de l'MP3, els hem fet una cinta amb alguns dels grups que expliquen la història i el so de Doble Pletina.
CARA A
Abrevadero, 'Fred vom Jupiter'
És el grup de versions en què van coincidir Laura Antolín i Marc Ribera abans de formar Doble Pletina, del qual en són veus i compositors principals, i Cati Bestard (bateria) també hi va passar. Estan d'acord que no va ser el germen del grup actual.
Evripidis and his Tragedies, 'Lights out'
L'origen de Doble Pletina l'hem d'anar a buscar en un concert del músic grec -amb qui el Marc toca la serra musical i a qui la Cati va editar el debut-, que és el primer lloc on van coincidir tots cinc. Va ser al Costa Concordia, però Doble Pletina han tingut més sort que l'infame creuer.
The Magnetic Fields, 'With whom to dance'
"És el grup que ens agrada a tots", diu la Cati. L'EP 'Contra los amores perdidos' (2012) dels Pletina, "pel títol i la temàtica", admet Bestard, sembla gairebé un homenatge al grup de Stephin Merritt, i la Laura sembla Claudia Gonson a Me detestas.
Le Mans, 'Perezosa y tonta'
El Donosti Sound és un dels clars referents a l'hora de descriure el so de Doble Pletina, tot i que la melancolia dels barcelonins sigui més incisiva que la dels bascos. La Buena Vida també són favorits de tots els membres del grup, però es queden amb Le Mans.
CARA B
Family, 'Como un aviador'
L'efímer grup és l'altra gran influència de Sant Sebastià per als Pletina, i la veu de baríton de Ribera de vegades fa pensar en la de Javier Aramburu. Per al Marc, no se li pot llançar una millor floreta, tot i que admet que a casa li surt la vena Berlanga.
Nosoträsh, 'Arte'
Els Pletina fan cançons curtes, i són fans del micropop de Popemas, el tercer disc del grup femení de Gijón. "Són cançons a les quals no els cal res més", diu la Laura. "I millor quedar-se curt que no cansar", afegeix el Marc.
Klaus & Kinski, 'Contrato'
Companys al segell Jabalina, Marina Gómez Carruthers posa veu a Rendez-vous, del nou disc. Com els murcians, els Pletina també fan cançons de gènere: un tema country, una jota...
Mecano, 'Perdido en mi habitación'
Només passa un cop, però a Terco, un dels temes del Marc del nou disc, la Laura canta en masculí, com si fos Ana Torroja. Ho van sotmetre a debat i no és un tribut, però es declaren a favor de Mecano.
