Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Tarántula
© Inma Varandela

El fracàs de Tarántula

Vicente Leone i Daniel Descabello expliquen que l’èxit és un concepte relatiu a propòsit del seu disc, ‘Fracasados’.

Escrit per
Time Out Barcelona Editors
Publicitat

Mai no m'havia fixat en el nom del frankfurt del carrer Joaquin Costa i quan Daniel Descabello em cita al BJ no sé on es refereix. Quan entro al BJ 100 -nom complet del bar- de seguida hi veig Vicente Leone a la barra, xerrant amb el cambrer, com a casa seva. Entenc que sóc al niu de Tarántula.

El fracàs segons Joe Crepúsculo
"La idea del títol va sorgir estant amb Joe Crepúsculo", diu Vicente, quan els pregunto pel títol del seu tercer àlbum, 'Fracasados', acabat de sortir, com sempre en descàrrega gratis des del web del seu segell, Producciones Doradas. Crepúsculo, trobador techno amb prolífica carrera en solitari, ja no toca en viu amb el grup, però continua sent-ne membre i ha participat en la composició i la gravació del nou disc tarantulesc.

"En una conversa ell es va referir al fracàs de Tarántula -continua Leone-, i el dia següent li vaig dir al Dani que seria un bon títol per al nou treball". A què es referia Crepúsculo amb la frase lapidària? Vicente no n'està gaire segur: "Li vaig seguir el rotllo i la conversa va continuar". Però Descabello té clar que l'èxit "és subjectiu": "Vam formar el grup per moure'ns per certs llocs i passar-nos-ho bé, i ho hem aconseguit. Volíem fer el que volguéssim, tenir una postura política clara i que la gent es fixés en nosaltres. Si això és el fracàs, contents de ser uns fracassats".

El fracàs de la democràcia
Però "el fracàs del projecte democràtic a l'Estat espanyol i a la Unió Europea", com s'hi refereix Descabello, també plana sobre 'Fracasados'. No en va Tarántula, que al debut Esperando a Ramón (2006) ja cantaven Estamos en crisis, recuperen d'aquell mateix àlbum una 'Empresarios y secretas' més vigent que mai: ens trobem al BJ la setmana de la detenció de l'expresident de la CEOE Gerardo Díaz Ferrán i amb la polèmica sobre la violència de la policia en les manifestacions a l'ordre del dia.

"L'hem volgut recuperar com a recordatori", diu Leone, però la nova presa també revisa el tema amb el nou so de la banda, que ha desterrat la caixa de ritmes i el baix emulat amb sintetitzador i els han substituït per éssers vius: Spazzfrica Ehd (Za!) i Pau, el nen balear (ex-Manos de Topo). "És un tema que tenia molta més potència de la que li donàvem amb la caixa de ritmes -diu Descabello-. Quan la tocàvem amb el Pau i l'Edu la portàvem a un lloc molt diferent, i ens venia de gust tocar-la amb mala baba. N'estem molt contents. De la cançó i dels nous fitxatges".

"No ens agrada que les coses estiguin molt tancades. M'agrada poder interactuar -continua-. Amb el Joël, amb qui toco des que tinc ús de raó i potser fins i tot abans, m'hi entenc molt bé. Amb el Vicente, també. Però amb la caixa de ritmes no, ella va al seu aire, i ens venia de gust entendre'ns amb el ritme, també".

Així, de manera gradual i "orgànica" i arran de dos concerts especials -un al Sónar amb La Orquesta del Caballo Ganador i un d'acústic a l'Espai Cultural Caja Madrid- dels quals en van sortir amb un membre nou cada vegada, Tarántula han anat decantant la balança cap al rock clàssic -es refereixen a Roy Orbison com "Nostre Senyor"- i el rock urbà en detriment del techno-rock d'arrel postpunk dels inicis.

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat