Diuen que els fa "gràcia" que sempre presentin The Free Fall Band com un grup que fa "pop atemporal". "Què vol dir fer pop atemporal?", protesta Jan Bosch, veu i guitarra del quintet de Mataró. El reiterat sintagma surt de la pàgina del grup a El Segell del Primavera Sound, que ha editat el seu segon àlbum, 'The Münster sights' (2014), i fa referència al caràcter clàssic de la seva proposta, al marge de modes passatgeres, els dic. Això els agrada més.
'Elephants never forget' (2012), el seu prometedor primer LP, editat al llindar de la vintena, tenia alguna cosa de catàleg d'influències. Al segon, continuen buscant, però comencen a trobar coses molt interessants. "El punt d'inflexió va ser quan en Miqui -Puig, padrí i productor del seu debut- va ensenyar al Salicrú els Dexys", diu Bosch, en referència a Marc Salicrú, bateria. L'aposta pels vents del grup de Kevin Rowland va inspirar els Free Fall a treure el suc als llautons de Xavi Armiñana, bufador del grup. Calia explotar que tenien un clarinet en plantilla -"no és com qui porta una secció de vents", emfasitza Salicrú-, i que es va posar les piles per tocar el saxo i la trompeta.
A 'The Münster sights' el quintet que completen Miquel Coll (baix) i Marc Rodríguez (teclats) demostra que el múscul que tenen en viu saben plasmar-lo també en un disc.
"Volíem un concepte molt cru, molt de banda, com els Wave Pictures i Allo Darlin'. I vam dir, i per què no en Darren". Bosch parla de Darren Hayman, exlíder dels herois de l'indie-pop anglès Hefner, vinculat als anteriors com a amic i/o com a productor. El Segell els va suggerir treballar amb algú internacional, i Hayman es va traslladar als estudis Bucbonera de Caldes de Montbui amb Giles Barret -dels londinencs Tigercats- de mà dreta. L'experiència va ser, ehem, educativa.
El productor de fora
"Tenia una forma de treballar molt especial que era arribar sense res preparat -explica Bosch-. És una manera de fer molt 'indie': tens un estudi a casa i graves la cançó cent vegades, fins que n'estàs content. Però nosaltres el pagàvem, l'estudi". "Fa molt bé el que sap fer, però venia com a ídol, i no esperava que qüestionéssim les seves decisions. Nosaltres buscàvem una relació d'adult a adult, de músic a músic, i ell no esperava això", afegeix Salicrú.
Malgrat les tensions, fan una valoració molt positiva de l'experiència amb "el productor de fora". "Encara la fan més intensa", diu Salicrú. "Això ens ha ensenyat moltíssim i ho hem après als 21 anys", afegeix Bosch. La història té final feliç: "Quan va venir a l'Apolo -van compartir escenari en una de les jornades d'escalfament del Primavera Sound 2014, recorda Bosch- ens vam abraçar. I la Bucbonera mai no havia sonat tan bé. N'estem molt orgullosos".
Què són les vistes de Münster del títol? "Es un viatge que amb el grup sempre hem dit de fer -diu Bosch de la ciutat alemanya-, i que tenim la sensació que no acabarem fent mai. Amb el primer disc vam veure que a mesura que vas fent, també vas desfent. T'obres portes i te'n tanques d'altres, i això em va causar molt d'impacte". "I'll lose some money and I'll lose some friends", canta a 'Fontana', una de les cançons clau del disc. Però no tot és perdre amistats i calés: "Hem perdut una part de la vida -admet Salicrú-, però n'hem guanyat una altra pel camí. No ens penedim de res".
