'Amunt!', el nou disc d'Inspira, cançó a cançó

Escoltem la continuació d''Escapistes' amb Jordi Lanuza, el seu compositor

0

Comentaris

comments.add +


Jordi Lanuza ha volgut simplificar les coses amb 'Amunt!', el nou disc d'Inspira. "No hi ha arranjaments de corda ni de vent, volíem gravar allò que podem fer en viu", explica.

Per això, i en oposició a 'Escapistes' (2010), que va gravar només amb Pau Vallvé -qui repeteix com a productor-, "és un disc més de banda". També vol ser un disc de melodies menys complexes. "El joc harmònic i melòdic és el que ens defineix més, és l'arrel de tot, però intento ser cada cop més senzill, encara que no ho sembli".

Però no patiu, que continuen sonant a Inspira. "La vessant terapèutica de la música sempre ha estat allò important per a mi, faig cançons per això, no per sortir de festa", diu Lanuza, que a Amunt! vindica de manera pletòrica  la serenor que aporta fer-se gran. "L'èpica no ens fa por, perquè surt sola".

Il·lustrat per Paula Bonet, que fuig dels rostres que la caracteritzen, el disc compta amb col·laboracions de Vallvé i Maria Coma.

L'escoltem cançó a cançó amb Jordi Lanuza, que ens parla de cada un dels temes del nou àlbum.

1. El refugi de les hores

"És el single. És un tema canyero. També és un tema dinàmic, com tot el disc".

"El nou disc és més de banda, l'anterior el vam fer amb el Pau (Vallvé) a l'estudi, gravant moltes capes. Com a productor en Pau ens va donar algunes premisses, visitava els assajos i ens donava la seva opinió".

"En aquest sentit és un disc bastant natural. No hi ha arranjaments de corda ni de vent, volíem gravar allò que podem fer en viu. Per defensar 'Escapistes' vam haver de fer versions de les cançons".

2. Més fort que mai

"És una cançó protesta però amb el meu estil, de manera metafòrica.. La vaig escriure arran del moviment del 15-M. Jo no havia fet mai una cançó política, però aquest cop havia de ser-hi. És una cosa que surt sola".

"Té un compàs complex que fa que sigui un tema no tan immediat, però això és un dels nostres segells. Però crec que 'Amunt!' és més accessible que 'Escapistes', si més no, era el que buscava. Aquí les melodies són molt marcades i les estructures més clàssiques, més tancades. A 'Escapistes' les melodies fluien molt i no es repetien".

3. Amunt

"És el tema del qual surt el concepte del disc. És vitalista, però toca de peus a terra. És un tema lleuger, per allò que deia de fer cançons més immediates però sense perdre la personalitat".

Per a aquesta cançó la Paula Bonet, que ha il·lustrat la portada i el llibret, ha fet una escala plegable. "Li vaig passar les cançons abans de gravar. Només li vaig demanar que s'havia d'allunyar del que fa habitualment, és a dir, que tot no podien ser cares, i només n'hi ha una".

4. Somriures de llautó

"Amb 'Més fort que mai', és l'altra cançó crítica del disc. En aquest cas, amb els somriures falsos, la hipocresia".

"És una cançó èpica, però és que en les nostres cançons sempre hi ha hagut aquesta dinàmica, aquesta tendència a l'eclosió. De fet, a 'Amunt!' Hem intentat restringir-la una mica, per no abusar-ne. Però l'èpica no ens fa por, perquè ens surt sola".

5. Petits

"¿Saps aquella sensació com de tornar a ser nen, de jugar, que retrobes de vegades? Aquell recuperar la innocència, l'essència de tu mateix. La cançó va d'això".

"Harmònicament  és una gran roda d'acords, és un tema complex, i em diuen que té un punt fosc. Però és que crec que el joc harmònic i melòdic és el que ens defineix més, és l'arrel de tot. Ara, intento ser cada cop més senzill, encara que no ho sembli".

6. Nits que no acaben mai

"És curiós, perquè sense posar-nos d'acord en Pau, el Santi Balmes (Love of Lesbian) i jo vam escriure sobre el mareix en el mateix moment. Parla de quan les coses s'estiren massa".

7. Nits d'hivern

"Diu el David Carabén (Mishima) que si tens un tema massa maco mola embrutar-lo. És el que volíem amb aquest tema, el vam fer diferent perquè si no era massa convencional. Per això el vam fer sols el Pau i jo, les dues veus i guitarra i bateria. Té una producció bruta. De fet, totes les cançons s'haguessin pogut fer de manera més amable".

8. Final infinit

"Les estrofes són molt tranquil·les, però la tornada peta. Parla d'un far -el de la portada- que és una metàfora de la consciència, de com cada cop més anem veient venir les coses. És un tema important, i té un vincle amb 'Amunt', perquè és la consciència la que ens fa anar amunt i endavant".

9. Únics

"Parla de com, més que el lloc on vivim, el que importa de veritat és la gent que tenim al voltant, lla única cosa que importa és la gent. És el meu tribut als 90 i als grups que escoltava aleshores, com Pear Jam i Soundgarden.

10. Més presents

"És l'altra cançó vinculada amb 'Amunt' i amb el fil conductor del disc. Parla de fer-se gran i d'anar veient les coses cada cop més clares. La vessant terapèutica de la música sempre ha estat important per a mi. Jo faig cançons per això, no per sortir de festa".

11. Assajos i errors

"Canto amb l'Anaïs Pasqual, que treballa amb mi al bar Vinil –Lanuza n'és l'amo–. En cada disc hem cantat un tema junts, però 'Amunt!' és un disc en què hem jugat molt amb les veus".

12. Antigues maquinàries

"Hi col·labora la Maria Coma, que hi canta i toca el piano. Parla dels patrons que s'adquireixen a la vida i que no t'interessen, i que per tant fas el possible per abandonar. Em quedo amb la frase que es repeteix al final: 'Ja no caldrà tenir por mai més'".


Els usuaris diuen

1 comments
rafel sanç
rafel sanç

Per a mi un excel.lent grup de pop folk sofisticat i dolç.