Javiera Mena en una discoteca d'estrelles brillants

Que vénen Les Sueques, i ho fan amb 'Educació física' (2015), col·lecció de pedres semiprecioses de punk-pop Diu Blanca Lamar, veu i baix de Les Sueques, que el quartet punk-pop que forma amb Tuixén Benet, Raquel Tomàs i Pau Albà és com la seva "empreseta, però en comptes de fer diners, en perd". Ho diu a propòsit de com es reparteixen les tasques al grup en pro de l'esperit DIY. "A Les Sueques ens agrada fer-ho tot nosaltres", fa la Raquel. Una filosofia apresa del moviment riot grrrl, al qual admiren i reconeixen com a "punt de partida" i "referent". Al cap i a la fi, la formació de tres noies i un noi és calcada a la de Bikini Kill -amb diferent distribució dels instruments-, i que el nom de la banda opti per la marca de gènere de la majoria femenina del grup no és perquè sí. "Volem que això sigui important en el grup", diu la Blanca. També diu que el Pau ho té claríssim, que és "una sueca", un gentilici que s'apropien no en referència al mite sexual del landisme, sinó al de la idealització de tot el que ve del nord, on les dones viuen "alliberades". Per això i per poder "fer-se les sueques". El seu segon àlbum, 'Educació física' (2015) –que arriba després d'un EP homònim del 2012 i de l'LP de debut 'Cremeu les perles' (2013)–, els ha sortit rodó, i ho saben. "Ha quedat molt empacat i el vam gravar molt ràpid -diu Lamar- perquè la Tuixén ens havia estat fent treballar sense parar fins que ens van sortir les cançons bé". Les Sueques, 'Educació física' (2015) Comprar entra

El duo art-pop electrònic de Barcelona ens obren les portes del seu quarter general durant la creació del seu quart àlbum Comprar entrades de concerts L'estudi d'Hidrogenesse al Poblenou té alguna cosa de cementiri d'elefants tecnològic. Els sintetitzadors que descansen als prestatges, però, són vius: estan en estat latent. "En cada disc els fem servir alguna vegada, per ecologia i per treure'ls la pols", diu de la col·lecció de teclats Genís Segarra, teclista telecinètic dels criogenitzats Astrud -desapareguts mentre no es demostri el contrari- i meitat, amb l'artista Carlos Ballesteros, d'Hidrogenesse. També són els artífexs d'Austrohúngaro, el segell discogràfic amb què editen discos que els agraden, els seus i, ara mateix, els de Chico y Chica i Espanto, duos de pop electrònic amb culte fidel, com ells.A Hidrogenesse els agraden les coses velles, i 'Roma', el seu quart àlbum, va néixer com un homenatge al que és antic: les ruïnes, les restes arqueològiques, els edificis vetusts, la gent gran. "Intentes donar la raó a les coses que t'agraden", diu el Genís. I per a ells donar la raó -o encara millor, tenir-la- és el súmmum: "Tendrán que darnos la razón en el siglo XIX", canta el Carlos en la seva oda a l'Ottocento, segons ells, l'últim cop en què es va poder creure en l'adveniment d'un futur utòpic. "Vam fer un disc per donar la raó als animals -'Animalitos' (2007), el dels himnes 'Disfraz de tigre' i 'Caballos y ponis'-, i ara en fem un per donar-la als vells. Com sempre