Lee Ranaldo després de Sonic Youth

El guitarra del desaparegut grup de rock experimental és ara el líder del seu projecte personal

0

Comentaris

comments.add +


Que Sonic Youth se separessin després de 30 anys per la ruptura del matrimoni format per Thurston Moore i Kim Gordon va ser devastador, però a Lee Ranaldo, guitarrista dels novaiorquesos, no li ha anat gens malament, com prova 'Between the times and the tides' (2012), l'últim disc del seu projecte personal i el primer des de la dissolució del grup. "Tothom ha passat pàgina -explica des de Nova York-. Cap grup dura per sempre, així que és maco veure que tothom segueix el seu camí".

'Between the Times and the Tides' és un disc de cançons, lluny de l'experimentació d'anteriors treballs. Què t'aporta de diferent aquest disc?

No sé si és tant una qüestió de què m'aporta aquest disc en oposició als altres, però en la meva carrera he fet molts tipus de música, i en gran part, sobretot en la feina que he fet amb Sonic Youth, ha estat una música basada en les cançons. És un tipus de música que m'encanta. Quan ets un músic de vegades segueixes les idees allà on et porten, i això pot ser en diferents direccions. A l'hora de treballar en aquest disc m'interessava interpretar cançons i crear vehicles per cantar. Treballar en el disc no va ser una cosa premeditada. Tenia algunes cançons i una temps lliure per a treballar-hi entre diferents projectes amb Sonic Youth.

Així vas començar a treballar en el disc abans de la separació de Sonic Youth?

Sí, i tant. El disc el vaig compondre abans que ens assabentéssim dels problemes que tenien el Thurston i la Kim. De fet, estava a punt de fer els primers concerts quan vam saber que se separaven. El vaig acabar l'estiu de 2011, però l'havia començat a compondre un any abans.

Els discos més experimentals no et deurien generar tants concerts com aquest, oi?

Fer el disc que he fet no buscava poder sortir de gira, però suposo que quan Sonic Youth estava molt actiu, la meva producció de cançons l'assumia el grup, i per això el meu projecte personal l'enfocava a propostes més abstractes. Quan vaig començar a compondre les cançons del disc, Sonic Youth no estava tan actiu, així que potser trobava a faltar treballar en cançons, perquè és un treball molt profund. No és una cosa que facis d'un dia per l'altre, pots passar-te força temps, fent una cançó, perfeccionant-la, fent que sigui ben bé el que volies. És un procés molt diferent del de tocar música experimental o del d'improvisar. No sé ben bé com s'esdevenen aquesta mena de processos. L'única cosa que sé és que durant un estiu les cançons van començar a fluir-me de la guitarra acústica, i que de sobte estava molt excitat amb que això fos així.

Per fer les lletres del disc t'has inspirat en la cançó d'autor. Com de diferent és fer aquest tipus de lletres, en oposició als poemes amb què treballaves en la teva música més abstracta?

Escric poesia i he fet molt d'spoken word. Però no he treballat de manera diferent a com ho feia quan componia cançons pe a Sonic Youth. De fet, ara ja estic treballant en un nou àlbum que també serà de cançons. Estic al mig de la gravació.

Què ens en pots explicar?

Serà similar a l'anterior, tant pel fet que seran les meves cançons com perquè els músics principals són els mateixos, tant l'Steve Shelley (bateria) com l'Alan Licht (guitarra). Aquesta setmana fa just un any que l'anterior disc va sortir a la venda, i han passat moltes coses. Hem girat molt, ens hem convertit en un grup sòlid, i per això crec que el pròxim disc serà més de banda, i això és excitant.

A l'últim disc vas comptar amb Nels Cline, de Wilco. Col·labora al nou, també?

No ho sé, de moment estem treballant els quatre que formem el grup, amb Tim Luntzel al baix. Encara no hem decidit si tindrem tants convidats com en l'altre, però crec que no hi haurà tanta necessitat.
 
Suposo que perquè l'anterior era un disc en solitari amb amics com a convidats mentre que aquest, com deies, és un disc de grup, oi?

Això mateix. Des d'aleshores hem treballat molt en grup i hem aconseguit tenir un so maco junts. I crec que això es notarà al disc.

Sentirem algunes de les noves cançons en directe?

Crec que sí, que en aquesta gira començarem a intentar tocar-les. Vam ser a Espanya fa uns mesos, al festival Tanned Tin de Castelló, i ja en vam tocar un parell, una amb el grup i una altra en el concert que vaig fer en solitari. Així que a Espanya haureu sentit cançons noves abans que ningú.

Com de diferent és tocar en viu amb el teu grup que fer-ho amb Sonic Youth?

Hi ha coses que no canvien, però la principal diferència és que és una operació molt més senzilla. Amb Sonic Youth vam sortir de gira durant tant de temps que teníem un equip molt gran, érem una dotzena. D'alguna manera és com tornar als orígens, fer-nos la feina nosaltres mateixos, portar-nos les guitarres, n'estic gaudint bastant.

I com va això de fer de frontman?

Ara mateix força bé! Sobretot perquè les cançons em generen confiança i em fa molta il·lusió defensar-les davant del públic.

Ha canviat d'alguna manera la relació amb l'Steve Shelley, bateria de Sonic Youth, ara que més que formar part d'un grup ell toca en el teu?

No és massa diferent. Durant molts anys hem treballat junts en molts projectes, dins i fora de Sonic Youth. Som bons amics i hem tocat molt junts, així que no ha canviat gaire. És veritat que ara el treball arrenca de les meves cançons i no de les cançons del grup, que era una organització democràtica en què tothom contribuïa i en què les cançons eren de tots, mentre que en aquest cas les cançons són meves, tot i que el grup hi col·labora. Però la relació de treball és la mateixa.

La notícia de la separació de Sonic Youth va ser devastadora, però en el teu cas no hi ha mal que per bé no vingui?

Suposo que sí, però crec que podem dir el mateix per a tots els membres del grup. Tothom ha passat pàgina, jo parlo amb tothom i tots semblem contents amb el que estem fent. Cap grup dura per sempre, així que és maco veure que tothom segueix el seu camí.

Amb Sonic Youth alternàveu passatges de cançó amb d'altres de més experimentals. T'interessa seguir treballant en això?

Crec que ara que ens sentim més còmodes amb el grup la música s'està fent més expansiva i hi ha lloc per a seccions més obertes. Pensa que és un projecte nou i que està creixent, no sé on ens portarà, però de moment anem pas a pas.

Això es reflectirà en el nou disc?

No molt, però si que hi haurà algunes parts més improvisades.


Els usuaris diuen

0 comments