Madeleine Peyroux segueix les passes de Ray Charles

La cantant nord-americana mescla jazz, blues i folk nord-americà a 'The blue room'

0

Comments

Add +

© Rocky Schenk


És un disc clau en la història de la música popular: amb 'Modern sounds in country and western music' Ray Charles va dinamitar les fronteres -o contribuir a fer-ho- entre la música que blancs i negres escoltaven als Estats Units de principis dels 60, amb la lluita pels drets civils en dansa.

L'àlbum mesclava jazz, blues i country, i per això a Madeleine Peyroux li va tan bé revisar-lo a 'The blue room' (2013): no només perquè Ray Charles estigui en el seu "top 5", diu, sinó perquè si una cosa ha fet la nord-americana és mesclar gèneres. "A Amèrica encara és molt important mesclar estils i cultures, dels quals en tenim molts -afirma ella-. Hauria de ser part de la nostra identitat com a americans entendre les cultures que ens envolten. Nova York és un bon lloc per fer-ho, per això hi visc".

Continuar el camí
La idea va ser del seu col·laborador habitual, el productor estrella, Larry Klein, amb qui Peyroux confia a ulls clucs:"Vaig seguir la seva visió tan bé com vaig poder". Però va ser ella qui va decidir que, en comptes de revisar 'Modern sounds...' sencer, triaria uns temes selectes i completaria el tracklist com li vingués de gust.

"El disc de Ray va ser seminal, però el que a mi m'interessa és continuar el camí que ell va encetar -explica-. Volia veure com podia seguir les passes de Ray en un context més contemporani, si era possible. Així que vaig buscar cançons compostes després que ell fes el disc, i que encaixessin bé amb els temes de les cançons més conegudes de l'àlbum i que, per tant, era important que incloguéssim al nostre".

Sempre Leonard Cohen
Així, a banda de 'Bye bye love', 'You don't know me', 'I love you so much it hurts', 'Born to lose' i 'I can't stop loving you', del clàssic de Charles, Peyroux revisa temes de Randy Newman, Buddy Holly, John Hartford, Warren Zevon i, esclar, Leonard Cohen, a qui la cantant ja va versionar a 'Careless love' (2004), el seu primer gran èxit i el primer disc en què va treballar amb Klein.

"Per sobre de tot l'estimo per l'honestedat brutal, per la capacitat de convertir-la en art", diu Peyroux de Cohen, a qui no descarta dedicar un disc sencer. "Si puc cantar-ne bé una sola cançó seva, moriré feliç. De veritat".

Tampoc descarta -ni concreta- fer un nou disc amb temes propis, com va fer a 'Bare bones' (2009). "Ara tinc el rau-rau de la composició, o, si ho vols, m'he empassat el verí i l'he trobat bo -diu-. Però no puc prometre res més que intentaré ser una bona cantant i treballar amb els millors, si puc".


Els usuaris diuen